A primera vista, un riu sense aigua sembla un ecosistema sense vida: la llera està seca i amb prou feines hi queden alguns gorgs aïllats. Tanmateix, sota les pedres, entre els sediments o en aquests gorgs que conserven aigua hi ha una intensa activitat biològica. Comprendre aquesta biodiversitat oculta als trams secs i als gorgs desconnectats és l’objectiu de DRY-Guadalmed, un projecte que busca transformar la manera com s’avalua l’estat ecològic dels rius temporals mediterranis durant la fase seca.
El projecte el finança l’Agència Estatal de Recerca (AEI) mitjançant la convocatòria de Projectes de Generació de Coneixement 2021, i el cofinança la Unió Europea. Està liderat per les investigadores Núria Bonada, de la Facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona; Núria Cid, de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA-La Ràpita), i María del Mar Sánchez-Montoya, de la Universitat Complutense de Madrid.
DRY-Guadalmed desenvoluparà eines noves per avaluar l’estat ecològic dels rius temporals mediterranis i millorar-ne la gestió de l’aigua, en un context de canvi climàtic i sequeres cada cop més freqüents. L’objectiu final és transferir tot aquest coneixement a les administracions públiques perquè puguin incorporar noves metodologies d’avaluació a la gestió dels recursos hídrics.
Un riu sec és encara un ecosistema viu
«Un riu sec no és un riu mort». Amb aquesta frase contundent, la professora Núria Bonada resumeix la idea central d’un projecte que qüestiona una visió molt estesa tant entre la ciutadania com, històricament, entre els sistemes d’avaluació ambiental.
Durant dècades, l’avaluació ambiental dels rius s’ha fet gairebé exclusivament quan contenen aigua, però aquesta aproximació resulta insuficient en els rius temporals mediterranis, que alternen períodes d’aigua amb fases seques que formen part del cicle de l’ecosistema. «Es tracta d’un ecosistema que continua funcionant. Deixa de ser un ecosistema aquàtic per esdevenir un ecosistema terrestre també molt dinàmic», explica Bonada.
Aquesta alternança entre fases humides i seques converteix els rius temporals en sistemes extraordinàriament dinàmics. A més d’albergar una biodiversitat especialitzada, funcionen com a corredors ecològics i proporcionen refugi a nombroses espècies de fauna. El resultat és un ecosistema que continua exercint un paper fonamental per a la biodiversitat. Lluny d’aturar-se, l’ecosistema canvia de funcionament.
Noves eines per mesurar la salut dels rius del futur
DRY-Guadalmed estudia diversos bioindicadors tant als gorgs aïllats com a les lleres seques. L’equip analitza comunitats de macroinvertebrats, diatomees, vegetació i invertebrats terrestres per obtenir una visió molt més completa de l’estat ecològic d’aquests ecosistemes.
Una altra de les aportacions innovadores del projecte consisteix a aplicar el concepte de metacomunitat, una perspectiva que permet comprendre millor la dinàmica natural d’aquests sistemes i millorar les eines de seguiment ambiental.
Un laboratori natural davant del canvi climàtic
Els rius temporals són especialment abundants a les regions mediterrànies, i esdevenen un laboratori natural per comprendre com podrien evolucionar altres ecosistemes fluvials europeus. «Els rius temporals de la zona mediterrània són un mirall per veure com seran els rius del futur», afirma la investigadora. «Tenim una oportunitat única per conèixer aquests ecosistemes i aprendre a gestionar-los abans que aquesta situació sigui habitual a moltes altres regions d’Europa».
Resultats que ja apunten a noves solucions
Una de les troballes que més ha sorprès l’equip ha estat l’enorme diversitat existent entre els gorgs distribuïts per tot Espanya. Algunes funcionen pràcticament com petites llacunes i allotgen espècies que no apareixen en altres zones, fet que demostra l’extraordinària complexitat d’aquests ecosistemes.
En el cas de les diatomees, l’equip ha comprovat que els mètodes actuals es poden adaptar per avaluar amb més precisió els gorgs aïllats. Paral·lelament, s’estan perfeccionant nous protocols per simplificar la feina de les administracions responsables del seguiment ambiental. A les lleres seques, els sediments presenten qualitats molt diferents, i determinades espècies terrestres podrien convertir-se en excel·lents bioindicadors de l’estat ecològic del riu.