Durant la campanya desenvolupada entre el novembre i el desembre del 2025, l’equip de Núria Castellano va descobrir a la tomba 65 del sector 22 una mòmia d’època romana que presentava un element inusual: un papir col·locat sobre l’abdomen com a part del ritual d’embalsamament. En campanyes anteriors, la Missió Arqueològica d’Oxirrinc ja havia documentat papirs escrits en grec en posicions similars, però tots eren de contingut màgic o ritual. Mai no s’havia trobat un text literari com la Ilíada en aquest context.

Durant la campanya de gener i febrer del 2026, van analitzar el papir la restauradora Margalida Munar, la papiròloga Leah Mascia i el catedràtic del Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica Ignasi-Xavier Adiego, filòleg clàssic i director del projecte d’Oxirrinc. A partir de la lectura de Leah Mascia, el professor Adiego va identificar el text com a pertanyent al catàleg de les naus, del cant II de la Ilíada d’Homer —el famós passatge que enumera les forces gregues davant Troia—, un dels textos més emblemàtics de la literatura occidental.

El professor Adiego explica: «No és la primera vegada que trobem papirs grecs empaquetats i segellats incorporats durant el procés d’embalsamament d’una mòmia, però fins ara eren de contingut principalment màgic. Per altra banda, cal recordar que, des de finals del segle XIX, han aparegut a Oxirrinc una enorme quantitat de papirs, entre ells textos literaris grecs de gran importància, però la gran novetat és trobar un papir literari en un context funerari».

La troballa es va produir a la necròpolis d’al Bahnasa, la localitat egípcia que s’identifica amb l’antiga Oxirrinc, una de les ciutats més importants de l’Egipte grecoromà, situada 190 quilòmetres al sud del Caire, vora el braç del Nil anomenat Bahr Yussef. L’excavació ha permès identificar una infraestructura funerària composta per tres cambres de pedra calcària en què es van trobar mòmies d’època romana i sarcòfags de fusta decorats, molts dels quals en estat de deteriorament per antics saquejos.

La Missió Arqueològica d’Oxirrinc de la UB es va iniciar el 1992, dirigida pel professor Josep Padró. És una de les missions arqueològiques espanyoles amb una trajectòria més llarga i consistent a Egipte. El projecte d’Oxirrinc que lidera l’IPOA ha conclòs la darrera campanya —duta a terme entre el novembre del 2025 i el febrer del 2026— amb troballes d’una rellevància històrica i arqueològica excepcional.

La missió compta amb el suport del Ministeri de Cultura, la Universitat de Barcelona, la Fundació Palarq, la Societat Catalana d’Egiptologia i AIXA Serveis Arqueològics, a més de la col·laboració del Consell Suprem d’Antiguitats d’Egipte i la Universitat del Caire.

Les troballes de la darrera campanya s’estan presentant al públic en un cicle de conferències que va començar el 13 d’abril i que es tancarà l’11 de maig del 2026, a les 18:30, a la sala Gabriel Oliver de la Facultat de Filologia i Comunicació de la UB. El cicle inclou presentacions arqueològiques, antropològiques i de restauració a càrrec dels diferents membres de l’equip.