Una nova recerca ho confirma: la creativitat de la intel·ligència artificial (IA) és un mite. Tot i que els models d’IA generativa actuals poden semblar agents creatius autònoms, en analitzar-ne el procés imaginatiu pas a pas es descobreix que les seves habilitats creatives no són reals. Aquesta és la conclusió que revela un nou estudi publicat a la revista
Advanced Science i liderat per un equip internacional d’experts del Grup de Recerca en Cognició i Plasticitat Cerebral de l’Institut de Neurociències de la UB (UBneuro), l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), el Centre de Visió per Computador (CVC-UAB) i el Vienna Cognitive Science Hub.
La recerca, centrada en la creativitat visual i la imaginació, va iniciar-se el 2024 durant un taller organitzat per la Fundació Èpica La Fura dels Baus, que centra la seva tasca en la promoció de col·laboracions interdisciplinàries entre ciència, tecnologia i art.
Arran d’aquest taller, els experts van articular una metodologia innovadora per estudiar la creativitat. Van preparar una tasca d’imaginació visual-creativa basada en estímuls abstractes, i van comparar el rendiment creatiu d’un model d’IA de generació d’imatges, amb i sense guia humana, amb el de dos grups de persones: artistes visuals i població en general. Perquè els dibuixos resultants fossin comparables, el model d’IA es va entrenar utilitzant les produccions creatives dels participants humans i va rebre una indicació (prompt) més o menys elaborada depenent de si se l’avaluava amb o sense guia humana.
Unanimitat entre els avaluadors: les produccions dels humans són més creatives
Un grup de persones i dues IA van ser els encarregats d’avaluar el grau de creativitat dels dibuixos segons cinc criteris: grat (en anglès, liking, és a dir, en quina mesura el dibuix els agradava), vivesa, originalitat, estètica i curiositat. En tots els casos, els resultats van ser clars i rotunds: els artistes visuals van rebre la puntuació més alta (més creatius), seguits de la població en general, la IA guiada per humans i, amb una gran diferència, el model d’IA autosuficient i sense guia humana.
«Tot i que el model d’IA va ser entrenat amb les produccions creatives dels participants humans, va mostrar un rendiment deficient en la producció d’imatges creatives; de fet, ho feia encara pitjor quan no rebia ajuda humana», explica l’expert Xim Cerdá-Company, investigador de l’IDIBELL i el CVC-UAB, i colíder de l’estudi.
Estudiar la creativitat com un procés, no només pels resultats
Per a l’equip investigador, la contribució d’aquesta recerca a l’estudi de la IA i la ciència cognitiva és doble. D’una banda, destaca la necessitat d’emprar una gamma diversa de mesures i models a l’hora d’investigar un procés tan complex i polifacètic com la creativitat. «Actualment, la creativitat de la IA es valora quasi exclusivament segons tasques de creativitat verbal, esbiaixant els resultats i arribant a presentar la IA com un agent creatiu. Amb una aproximació diferent, i valorant directament el procés imaginatiu des de la ideació fins a l’execució, hem demostrat que això no és veritat», continua Cerdá-Company. «La creativitat s’ha d’estudiar com un procés, no focalitzar-nos només en els seus resultats», afegeix.
D’altra banda, l’equip destaca que, a mesura que es retirava el guiatge humà dels models d’IA, la creativitat es reduïa significativament.
«Els models actuals d’IA generativa encara estan lluny de reproduir processos creatius independents», concreta el professor Antoni Rodríguez-Fornells, colíder del treball i cap del Grup de Recerca en Cognició i Plasticitat Cerebral de la UB, l’IDIBELL i l’UBneuro. Això evidencia la necessitat fonamental d’intervenció humana en múltiples etapes del procés creatiu dels models d’IA, des de l’entrenament fins a la generació d’idees.
«No es poden avaluar les capacitats tècniques de generació d’imatge de la IA de manera aïllada. S’ha d’explorar el procés creatiu en els seus múltiples components i, en fer-ho, es torna evident que la IA depèn directament de la nostra intervenció», conclou el professor Rodríguez-Fornells, que és membre de la Facultat de Psicologia i investigador ICREA.