Un equip de l’Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona (UBneuro) ha descobert que l’estimulació cognitiva precoç i sostinguda en el temps pot ajudar a preservar la connectivitat cerebral i la memòria en la malaltia d’Alzheimer, fins i tot en estadis avançats de la patologia. L’estudi, publicat a la revista
iScience i dut a terme amb models animals, revela, a més, que els mascles responen millor que les femelles a la intervenció cognitiva per retardar l’aparició de la malaltia.
Estimulació cognitiva com a estratègia protectora
La malaltia d’Alzheimer, la principal causa de demència al món, es caracteritza per un deteriorament progressiu i irreversible de la funció cognitiva. Davant la manca de tractaments curatius eficaços, les estratègies que en retarden l’aparició o n’alenteixen la progressió es consideren, cada cop més, una via clau per reduir-ne l’impacte clínic i social. En aquest context, la reserva cognitiva —la capacitat del cervell per mantenir les funcions malgrat la patologia subjacent— s’ha consolidat com un dels factors protectors més estudiats.
En l’estudi, l’equip va analitzar si l’estimulació cognitiva sostinguda a llarg termini, iniciada abans de l’aparició de la patologia amiloide típica de l’Alzheimer, podia millorar la resiliència cerebral en un model animal de la malaltia.
Per això, els animals es van sotmetre a un entrenament cognitiu repetit al llarg de tota la vida. La funció cerebral es va avaluar mitjançant ressonància magnètica funcional longitudinal en estat de repòs, proves conductuals de memòria, i anàlisis moleculars i cel·lulars exhaustives.
«Els animals entrenats cognitivament van preservar la memòria (especialment els mascles) i la connectivitat funcional entre les regions cerebrals clau implicades en la memòria, en particular l’escorça entorínica i l’hipocamp, que són especialment vulnerables en la malaltia d’Alzheimer», indica la professora Guadalupe Soria, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i l’UBneuro, que ha liderat l’estudi.
«A més, la preservació de la connectivitat cerebral es va associar amb un millor rendiment de la memòria a edats més avançades. Això reforça la idea que la participació cognitiva en les primeres etapes de la vida pot tenir efectes protectors duradors sobre la funció cerebral», apunta la investigadora.
Resultats diferents entre mascles i femelles
La recerca destaca que els beneficis de l’estimulació cognitiva no van ser iguals en mascles que en femelles. Les femelles van mostrar nivells basals més alts de proteïnes relacionades amb la funció sinàptica i la plasticitat, fet que suggereix una resiliència molecular intrínseca més elevada. En canvi, les rates mascles es van beneficiar de manera més evident de l’entrenament cognitiu, amb una connectivitat cerebral sostinguda, un millor rendiment de la memòria i la restauració de marcadors de plasticitat sinàptica.
Els resultats reforcen l’evidència creixent en recerca preclínica i clínica: la malaltia d’Alzheimer progressa de manera diferent en homes i dones. Per tant, caldria adaptar les estratègies preventives o terapèutiques per abordar aquesta patologia neurodegenerativa.
Xarxes cerebrals, plasticitat i neuroinflamació
Més enllà dels resultats conductuals, l’estudi aporta informació mecanística multiescala sobre com l’estimulació cognitiva exerceix efectes protectors. Els animals entrenats van mostrar una recuperació dels marcadors de plasticitat sinàptica, una modulació dels circuits neuronals inhibitoris i una normalització transitòria de la resposta microglial al voltant de les plaques amiloides. Aquests resultats suggereixen l’existència d’un perfil neuroinflamatori menys reactiu durant la mitjana edat, una condició que pot retardar la cascada d’esdeveniments patològics.
Mitjançant les imatges cerebrals, l’estudi del comportament i la biologia molecular, «aquest treball estableix un vincle directe entre l’organització preservada de la xarxa cerebral i els mecanismes cel·lulars de resiliència, i reforça així el valor de l’estimulació cognitiva com a estratègia no farmacològica per afavorir la salut cerebral», clou Guadalupe Soria.