n equip de l’Institut de Salut Carles III (ISCIII), la Universitat d’Alacant (UA) i el CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP), dirigit per la investigadora de l’ISCIII Belén Sanz Barbero, ha validat la Pornography Violence Exposure Scale (PVES), la primera escala dissenyada específicament per a mesurar l’exposició a continguts pornogràfics segons el nivell de violència d’aquests i la seua relació amb la salut afectiva i sexual. L’article, d’accés obert, acaba de publicar-se en la revista Frontiers in Psychology. El seu primer autor, J. Francisco Estévez García, professor del Departament de Sociologia II i investigador de l’Institut Interuniversitari de Desenvolupament Social i Pau (IUDESP), s’ha encarregat del disseny metodològic i de l’anàlisi psicomètrica de l’escala.
Per part de la UA, hi participen també Vanesa Pérez Martínez i Carmen Vives Cases, del Departament d’Infermeria Comunitària, Medicina Preventiva i Salut Pública i Història de la Ciència, i Ariadna Cerdán Torregrosa, del Departament de Sociologia II. Completa l’equip Laura Otero García, de l’ISCIII i el CIBERESP. L’estudi forma part del projecte «Caracterització de l’ús de la pornografia i la seua associació amb la salut sexoafectiva i la violència sexual: evidències per al consens sobre intervencions amb joves a Espanya», finançat per l’ISCIII (PI22CIII/00036).
Fins ara, la majoria dels estudis sobre pornografia analitzaven la freqüència de consum o els patrons problemàtics d’ús. No obstant això, no hi havia instruments validats que permeteren diferenciar de manera rigorosa el nivell de violència segons el tipus de contingut consumit. La nova escala cobreix aquest buit, ja que permet analitzar l’exposició a continguts violents com un continu, i classifica els continguts en tres nivells diferenciats segons el nivell de violència contingut.
La validació es va fer amb 2.181 joves d’entre 18 i 35 anys residents a Espanya que havien vist pornografia l’últim any. L’escala va mostrar una estructura sòlida, bona fiabilitat i un funcionament equivalent en homes i dones i en diferents grups d’edat. Una exposició més elevada a pornografia violenta es va associar amb una probabilitat més gran d’haver patit o exercit violència sexual, i l’associació va ser més forta amb haver-la exercit. En canvi, l’exposició a penes es va relacionar amb l’excitació sexual, el gaudi de les relacions o la valoració de la parella, la qual cosa indica que l’escala mesura específicament l’exposició a continguts violents.
L’equip subratlla que no n’hi ha prou amb saber quanta pornografia es veu: importa què es veu, i l’escala permet mesurar-ho amb rigor. En tractar-se d’un estudi transversal, els resultats mostren associacions, no relacions de causa i efecte. La principal aportació del treball és una eina amb la qual les pròximes investigacions podran analitzar aquesta relació amb precisió i comparar resultats entre estudis. L’escala està pensada per a la investigació i per a orientar programes de prevenció i educació afectivosexual, no per a diagnosticar ni classificar a persones concretes.