Un estudi de la Universitat d’Alacant (UA), que analitza 325 sèries de ficció estrenades a Espanya entre 2020 i 2024, conclou que les plataformes de vídeo sota demanda (VOD) no han substituït la televisió tradicional, sinó que els dos models han desenvolupat noves fórmules de col·laboració i distribució.

Aquesta és una de les conclusions principals del treball publicat en la revista Communication & Society, que se centra en la relació entre les vuit principals plataformes digitals que hi ha a Espanya i la televisió lineal, i en com els dos models, lluny de substituir-se completament, estan desenvolupant fórmules de coexistència, col·laboració i circulació compartida de continguts.

La investigació, titulada «From prime time to binge-watching: Launch strategies and collaboration between TV and VOD in Spain (2020-2024)» ha sigut desenvolupada pel doctorand Jorge Abad i la professora del Departament de Comunicació i Psicologia Social de la UA, Tatiana Hidalgo.

Els autors han analitzat 325 productes de ficció seriada, entre aquests 191 sèries, 51 minisèries i 83 sèries documentals. De les produccions analitzades, 222 es van estrenar íntegrament en una única data, mentre que 102 van seguir un model setmanal i dos van recórrer a fórmules mixtes.

L’estrena setmanal agrada més

Segons els resultats, l’estudi confirma que, encara que el llançament de temporades completes continua sent l’estratègia majoritària de les plataformes, l’estrena setmanal manté un pes rellevant. Per exemple, Netflix aposta per publicar les temporades completes, mentre que Movistar+ evoluciona cap a una utilització més gran de l’estrena setmanal. Prime Vídeo, HBO Max i Disney+ presenten una estratègia flexible i Atresplayer destaca per la clara aposta per un episodi a la setmana.

Una dada rellevant és que les produccions estrenades setmanalment obtenen una valoració mitjana de 6,8 punts en IMDb i Filmaffinity, davant de 6,6 punts per a les produccions oferides al complet. Els autors de la UA assenyalen que «el model episòdic afavoreix més implicació emocional de l’espectador i una percepció de qualitat narrativa».

D’altra banda, en l’article s’identifica una col·laboració creixent entre televisió i plataformes VOD amb més de 40 temporades vinculades a fórmules de coproducció entre televisió i plataformes. «Les coproduccions i els acords de distribució permeten compartir costos, diversificar riscos i ampliar el recorregut comercial de les produccions», expliquen Abad i Hidalgo.

Segons destaquen els investigadors de la UA després de la seua anàlisi, «la televisió continua sent important per a generar visibilitat». Encara que les plataformes han transformat el consum audiovisual, els resultats mostren que el model televisiu lineal manté una funció destacada com una primera finestra de visibilitat, legitimació i capacitat per a generar un esdeveniment al voltant d’una sèrie.

En aquest sentit, quan una producció passa posteriorment a una plataforma, aquesta pot prolongar la seua vida útil, facilitar-ne el descobriment per nous públics i ampliar-ne la distribució. No obstant això, el recorregut invers, de plataforma a televisió, no garanteix el mateix impacte televisiu.

Sobre el futur de l’ecosistema audiovisual espanyol, l’article apunta que es troba davant un equilibri entre tots dos models. «Les plataformes mantenen identitats diferenciades, però al mateix temps adopten estratègies cada vegada més flexibles i col·laboratives per a optimitzar el recorregut dels continguts entre televisió i VOD», afigen els autors.