La colangitis biliar primària és una malaltia autoimmune poc freqüent que afecta el fetge i pot progressar fins a la cirrosi. Es produeix quan el sistema immunitari ataca els petits conductes que transporten la bilis dins del fetge. Com a conseqüència, la bilis s’acumula, la qual cosa afavoreix la inflamació i el dany progressiu de l’òrgan. Tot i que hi ha un tractament de primera línia, el 40 % dels pacients no hi respon de manera adequada o no el tolera, la qual cosa fa necessari desenvolupar alternatives terapèutiques.
Un estudi publicat a la revista Trends in Molecular Medicine revela que els receptors activats per proliferadors de peroxisomes (PPAR) es perfilen com una possible diana terapèutica.
Lidera la recerca el catedràtic Manuel Vázquez-Carrera, de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona, l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB) i l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD), i cap de grup de l’Àrea de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades del CIBER (CIBERDEM).
Del dany hepàtic a la cirrosi
El treball presenta els avenços més recents sobre el paper dels receptors PPAR en el desenvolupament de la malaltia, i mostra com la seva activació influeix en processos relacionats amb el dany hepàtic i les alteracions metabòliques característiques de la diabetis de tipus 2.
«L’estudi analitza l’evidència científica sobre els agonistes de PPAR, una família de fàrmacs que actua regulant processos essencials per al funcionament del fetge. Entre ells, hi ha els recentment aprovats elafibranor i seladelpar, que han ampliat les opcions de tractament per a les persones amb colangitis biliar primària», indica el professor Xavier Palomer, primer autor de l’article i membre del grup de recerca dirigit per Vázquez-Carrera.
Segons les conclusions, l’activació dels receptors PPAR contribueix a reduir la inflamació, afavoreix l’equilibri dels àcids biliars —la seva acumulació resulta tòxica per al fetge— i podria frenar la progressió de la fibrosi, un dels principals factors associats al deteriorament de la funció hepàtica.
Rutes compartides amb la diabetis de tipus 2
Més enllà del seu paper en aquesta malaltia, els receptors PPAR participen en mecanismes biològics compartits amb la diabetis de tipus 2. En concret, regulen el metabolisme dels greixos, la sensibilitat a la insulina i la resposta inflamatòria, processos alterats tant en les malalties metabòliques com en determinades malalties hepàtiques. Comprendre aquestes connexions pot facilitar el desenvolupament de tractaments adreçats a mecanismes comuns i contribuir a una visió més integrada de totes dues malalties.
Segons l’equip, que també ha analitzat l’evidència clínica disponible sobre diferents agonistes de PPAR, aquestes teràpies s’han convertit en una de les principals alternatives per als pacients que necessiten una segona línia de tractament. «No obstant això, assenyala que encara són necessaris estudis amb un seguiment més prolongat per confirmar el seu impacte en l’evolució de la malaltia i els seus beneficis a llarg termini», indiquen els experts.
La recerca ha comptat amb finançament de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII), el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (MICIU), el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) i el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBER). També hi han col·laborat Sandra García-Mateo, investigadora de l’Àrea de Malalties Hepàtiques i Digestives del CIBER (CIBEREHD) a l’Hospital Clínic Lozano Blesa, l’Institut de Recerca Sanitària Aragó (IISSA) i la Universitat de Saragossa; Ricardo Rodríguez-Calvo, investigador del CIBERDEM a la Unitat de Recerca de Lípids i Arterioesclerosi i a l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud), i Walter Wahli, investigador de la Universitat de Lausana (Suïssa).