En els infants i adolescents que pateixen maltractament infantil, sembla que el cos funciona durant massa temps en mode d’alerta, situació que pot afectar diversos sistemes de l’organisme, com ara el neuroendocrí, l’immunitari o el metabòlic. Quan aquesta resposta d’alerta es perllonga en el temps, es produeix un desgast acumulat de tots els sistemes biològics que habitualment responen a l’estrès i que s’anomena càrrega al·lostàtica. A més, en les víctimes amb més acumulació de diversos tipus de maltractaments hi ha també una prevalença de trastorns psiquiàtrics.
Però és possible distingir els menors que són biològicament més vulnerables al maltractament infantil i al desenvolupament de trastorns mentals?
Ara, un estudi publicat a la revista Journal of Affective Disorders presenta una metodologia que podria ajudar a identificar perfils de més vulnerabilitat biològica i clínica en infants i adolescents exposats al maltractament. La recerca identifica una bateria de biomarcadors que podrien indicar un desgast més gran dels sistemes biològics que faciliten l’adaptació a l’estrès generat pel trauma del maltractament.
Lidera l’estudi Lourdes Fañanás, catedràtica de la Facultat de Biologia i investigadora de l’Institut de Biomedicina (IBUB) de la Universitat de Barcelona, i membre de l’Àrea de Salut Mental del CIBER (CIBERSAM). En la recerca, també destaquen les expertes Laia Marques-Feixa i Nerea San Martín (UB-IBUB-CIBERSAM) i Soledad Romero (Clínic-IDIBAPS-CIBERSAM).
Maltractament infantil: una situació d’estrès crònic
El maltractament infantil constitueix una forma d’estrès crònic especialment rellevant en salut mental, perquè s’esdevé en etapes en què el cervell es troba en un procés de desenvolupament i maduració.
«Aquestes experiències solen produir-se dins de l’entorn de referència i aferrament de l’infant, cosa que el pot situar en una posició especialment ambivalent: necessita protecció, cura i vincle de les mateixes figures que poden estar generant dany emocional, físic o relacional», detallen Laia Marques-Feixa i Lourdes Fañanás, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.
En l’estudi, es va investigar les experiències de maltractament de 187 infants i adolescents d’entre 7 i 17 anys —amb diagnòstic psiquiàtric i sense—: negligència emocional, negligència física, abús emocional, abús físic i abús sexual. «Totes aquestes experiències es van analitzar de forma acumulativa, mitjançant la creació d’un índex, ja que està demostrat que a la pràctica moltes no apareixen de manera aïllada en la biografia de l’infant, sinó combinades», indica Marques-Feixa, primera autora de l’article.
Biomarcadors perifèrics, cervell i vulnerabilitat davant el maltractament
La recerca es va centrar a identificar si hi havia marcadors biològics que poguessin reflectir una vulnerabilitat biològica més gran a l’impacte del maltractament. Per a això, es va dissenyar un índex global que reflectís aquesta càrrega al·lostàtica mitjançant deu biomarcadors de diferents sistemes de l’organisme, que incloïen el neuroendocrí, l’immunitari, el metabòlic i l’antropomètric.
Els menors que van patir maltractament presentaven més biomarcadors per sobre del llindar de risc descrit en la població general. A més, es va identificar una combinació especialment informativa de tres biomarcadors: nivells alts de cortisol diürn, elevada proteïna C reactiva (CRP) en sèrum i un major índex cintura-altura (anomenat AL3 en l’estudi).
«Aquesta combinació podria ajudar a identificar perfils de més vulnerabilitat biològica i clínica en infants i adolescents exposats al maltractament», detallen les autores.
Així mateix, segons Lourdes Fañanás, hi ha estudis recents de l’equip del professor Ed Bullmore, de la Universitat de Cambridge, que suggereixen que part de la relació entre el maltractament primerenc i els canvis cerebrals detectats per neuroimatge en els subjectes exposats podria explicar-se per vies biològiques intermèdies, com ara la inflamació sistèmica de baix grau —mesurada per mitjà de la proteïna C reactiva—, o per factors metabòlics i corporals, com ara l’índex de massa corporal o l’adipositat central.
En aquest sentit, les troballes sobre la càrrega al·lostàtica aporten una peça més per entendre com l’estrès primerenc pot incorporar-se biològicament al subjecte i relacionar-se amb canvis cerebrals i problemes de salut mental tant en la infància com en l’edat adulta.
Protegir els menors davant el maltractament infantil
Finalment, la recerca reforça la idea que el maltractament infantil s’ha d’entendre com un factor de vulnerabilitat transversal, ja que no s’associa a diagnòstics psiquiàtrics específics, sinó que, en aquestes etapes primerenques de la vida, es manifesta en forma de malestar psicològic i, sobretot, en forma de dificultats de regulació emocional, conductual i relacional.
Malgrat que no s’aprecien diferències de resultats entre nens i nenes, les autores apunten la necessitat de dur a terme estudis sobre l’impacte del maltractament infantil en la salut mental amb visió de gènere, especialment durant el període de la pubertat, marcat per canvis hormonals, neuroendocrins i corporals.
Garantir la seguretat del menor i aturar la situació de maltractament o negligència és la primera acció per lluitar contra el maltractament infantil. La detecció primerenca, l’acompanyament familiar i social i el tractament psicològic especialitzat en trauma són altres mesures que també s’han de tenir en compte.