Un nou estudi revisa el paper de l’àcid palmític i l’àcid oleic —els principals àcids grassos de la dieta— en el desenvolupament de la diabetis mellitus de tipus 2, una malaltia crònica que causa una elevada morbiditat i mortalitat a tot el món. El treball, publicat a la revista Trends in Endocrinology & Metabolism (Cell Press), l’han liderat equips de l’Àrea de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades del CIBER (CIBERDEM) a la Universitat de Barcelona.

«L’àcid palmític, un àcid gras saturat àmpliament present en els aliments, s’associa amb alteracions en la sensibilitat a la insulina, mentre que l’àcid oleic, molt abundant en l’oli d’oliva, podria exercir un efecte protector davant d’aquestes alteracions metabòliques», explica el catedràtic Manuel Vázquez-Carrera, de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la UB, l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB), l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD) i el CIBERDEM.

També col·laboren en el treball els experts Ricardo Rodríguez Calvo, investigador del CIBERDEM a l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV); Marta Tajes, investigadora del CIBER de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV) a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), i Walter Wahli, de la Universitat de Lausana (Suïssa).

«Aquesta revisió destaca el paper rellevant de la qualitat del greix dietètic, davant la quantitat total consumida», detalla el catedràtic Manuel Vázquez-Carrera, que és cap de grup del CIBERDEM a la UB.

Tal com explica Xavier Palomer (UB-IBUB-CIBER-IRSJD), primer signant de l’article, «a escala molecular, l’àcid palmític afavoreix l’acumulació de lípids bioactius potencialment tòxics, promou estats d’inflamació crònica de baix grau i contribueix a la disfunció d’orgànuls cel·lulars, com el reticle endoplasmàtic o la mitocòndria». Aquests processos, afegeixen els investigadors, «estan estretament relacionats amb el deteriorament de l’acció de la insulina i amb la progressió de la malaltia metabòlica».

Un perfil protector associat a l’àcid oleic

L’àcid oleic, per contra, mostra un perfil metabòlic més favorable. Segons l’article, aquest àcid gras molt abundant en l’oli d’oliva afavoreix l’emmagatzematge dels lípids en formes metabòlicament més inerts —amb poc impacte en els processos fisiològics— i contribueix a preservar la senyalització correcta de la insulina en teixits clau, com ara el fetge, els músculs o el teixit adipós.

A més, l’àcid oleic podria contrarestar molts dels efectes adversos induïts per l’àcid palmític, la qual cosa explicaria per quins patrons dietètics rics en greixos monoinsaturats, com la dieta mediterrània, s’associen de manera consistent amb un risc més baix de desenvolupar diabetis de tipus 2 i altres malalties metabòliques.

Cap a estratègies nutricionals més precises

L’article posa en relleu la necessitat d’avançar cap a estudis més específics que permetin aclarir les discrepàncies observades en estudis epidemiològics. «És important considerar variables com l’origen dels àcids grassos, el seu context dietètic, la interacció amb altres nutrients i els diferents mètodes de processament dels aliments», manifesta Vázquez-Carrera.

L’equip sosté que una millor comprensió d’aquests factors permetrà definir amb més precisió l’impacte real dels diferents tipus de greix sobre la salut metabòlica, i contribuirà al disseny d’estratègies nutricionals més eficaces per a la prevenció i el maneig de la diabetis mellitus de tipus 2.