Una anàlisi codirigida per la investigadora del Departament de Psicologia de la Salut de la Universitat d’Alacant (UA), Josefa A. Antón Ruiz, revela que el 43,5% dels professionals sanitaris va tenir símptomes clínicament significatius d’insomni durant i després de la pandèmia de COVID-19. L’article, publicat en la revista Current Psychology, de la prestigiosa editorial internacional Springer Nature, es basa en l’anàlisi conjunta de 34 estudis fets en 14 països, amb una mostra de 32.930 professionals sanitaris.
Aquesta metaanàlisi ofereix una de les estimacions globals més completes i actualitzades sobre la prevalença i la severitat de l’insomni en aquest col·lectiu, ja que inclou tant la fase aguda de la pandèmia com el període posterior de normalització. «Els resultats mostren que els nivells de severitat de l’insomni van superar els punts de tall clínics en els diferents instruments d’avaluació utilitzats», assenyala Antón-Ruiz, autora de l’article al costat d’investigadores de la Universitat Catòlica de Múrcia.
L’estudi identifica diferències rellevants segons el tipus d’exposició laboral. Entre els professionals que van treballar en primera línia en contacte directe amb pacients amb COVID-19, la prevalença d’insomni va arribar al 54,9%, davant del 33,5% en aquells que no van exercir funcions assistencials directes. «Aquestes dades reforcen la hipòtesi que l’exposició continuada a situacions d’alta pressió, risc de contagi, sobrecàrrega laboral i presa de decisions crítiques va contribuir significativament a la deterioració del somni», afig la doctora en Psicologia de la Salut.
D’altra banda, la investigació també ha detectat variacions geogràfiques. A Europa, es reporten dades més elevades amb un 58,2% de prevalença, mentre que a Àsia la taxa és d’un 38,3%.
Implicacions i recomanacions
El treball posa de manifest que l’insomni no sols va ser freqüent, sinó clínicament rellevant abans i després de la pandèmia. «Atès el vincle demostrat entre l’insomni i altres trastorns mentals a llarg termini, les nostres troballes plantegen implicacions importants per a la sostenibilitat i la resiliència dels sistemes sanitaris», destaca Antón-Ruiz.
Segons aquest article, els resultats obtinguts subratllen la necessitat d’implementar programes estructurats de suport psicològic dirigits al personal sanitari, com també establir intervencions específiques en regulació del somni i la gestió de l’estrès. En aquest sentit, en paraules de la investigadora de la UA, «tractar l’insomni no és únicament una qüestió de benestar individual, sinó un factor clau per a la seguretat del pacient i la qualitat assistencial. La salut del somni hauria d’integrar-se de manera sistemàtica en les polítiques institucionals i en els plans de preparació davant de futures crisis sanitàries».
«Comptar amb evidència científica sòlida i a mitjà i llarg termini permet fonamentar les decisions en matèria de salut ocupacional, orientar polítiques públiques basades en dades i visibilitzar que la salut mental i, específicament el somni, no és una qüestió secundària, sinó un element central per a garantir sistemes sanitaris segurs, sostenibles i de qualitat», finalitza Antón-Ruiz.
Referència:
Horyza, A., Antón-Ruiz, J.A. & Iniesta-Sepúlveda, M. «Insomnia among healthcare professionals during and after the COVID-19 pandemic: a systematic review and meta-analysis». Current Psychology 45, 436 (2026). https://doi.org/10.1007/s12144-026-09091-9