La discalcúlia, caracteritzada per dèficits en el sentit numèric i en les habilitats de càlcul, afecta entre el 5 i el 7 % de la població i sovint persisteix fins a l’edat adulta. Un equip de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) ha desenvolupat i validat un joc seriós digital per abordar les dificultats matemàtiques dels infants dels cicles inicial i mitjà d’educació primària que tenen aquest trastorn.
Els resultats de l’estudi, publicats a la revista Applied Neuropsychology: Child, mostren que el programa millora significativament el rendiment matemàtic. Segons els investigadors, es tracta del primer mètode desenvolupat en castellà i català per al tractament de la discalcúlia i les dificultats matemàtiques que mostra eficàcia amb evidència científica.
El treball, desenvolupat en el marc d’un projecte RecerCaixa, l’han liderat Josep Maria Serra Grabulosa, professor del Departament de Psicologia Clínica i Psicobiologia i investigador de l’Institut de Neurociències de la UB, i Sergi Grau, investigador de la Facultat de Ciències i Tecnologia de la UVic-UCC. Tots dos experts són també els impulsors de Neurekalab, una spin-off participada per les dues universitats que té com a objectiu desenvolupar i comercialitzar eines digitals per millorar l’aprenentatge i prevenir el fracàs escolar.
Un trastorn complex amb dèficits matemàtics i cognitius
El programa desenvolupat per l’equip investigador, anomenat NeurekaNUM, està específicament dissenyat per avaluar i identificar l’alumnat amb risc de discalcúlia, i també per intervenir. Per validar-ne l’efectivitat, els investigadors van aplicar el joc a un grup de dinou infants de primer a tercer de primària amb discalcúlia del desenvolupament, un trastorn que no només comporta dificultats matemàtiques, sinó també dèficits cognitius en l’atenció, la memòria de treball espacial o la velocitat de processament. «És important tenir en compte que la discalcúlia del desenvolupament és un trastorn específic de l’aprenentatge complex, que implica múltiples funcions i habilitats cognitives», destaca Serra Grabulosa.
Davant aquesta problemàtica, el joc treballa diferents dominis del processament numèric i estructura les activitats al voltant de tres objectius principals: automatitzar les representacions numèriques, donar suport al desenvolupament i l’accés a la línia numèrica mental, i entrenar les operacions aritmètiques i el raonament. «D’aquesta manera, cobrim un ampli espectre del processament numèric que inclou els dominis verbal, visuoespacial, executiu i de magnitud», detalla l’investigador de la UB.
Cada objectiu s’aborda mitjançant un conjunt d’activitats que incorporen estímuls simbòlics, no simbòlics o combinats, la dificultat de les quals augmenta progressivament en funció del rendiment diari. «En la intervenció de l’estudi, les activitats diàries de cada infant se seleccionaven manualment, segons la precisió i velocitat obtingudes en cada tasca, però actualment l’itinerari del joc seriós s’adapta als resultats de les partides mitjançant diferents algorismes d’aprenentatge automàtic», explica Serra Grabulosa.
Una intervenció de quatre mesos de durada
Després de quatre mesos d’intervenció —estructurada en cinc sessions setmanals, cadascuna d’entre només quinze i vint minuts—, els infants amb discalcúlia van millorar significativament en totes les àrees, amb l’excepció de la transcripció de dígits sota dictat. En canvi, el grup de control —que no tenia cap trastorn i no va rebre cap intervenció— no va mostrar cap millora durant aquest període, cosa que indicaria una estabilitat del rendiment matemàtic al llarg del temps. Això reforça la idea que les millores observades en el grup amb discalcúlia són atribuïbles a la intervenció i no al simple pas del temps o a la maduració natural. «Aquests resultats mostren l’eficàcia de les intervencions primerenques i intensives basades en jocs seriosos per abordar els dèficits numèrics bàsics en infants amb discalcúlia del desenvolupament», subratlla l’investigador.
Els resultats també posen de manifest els avantatges associats a la implementació de jocs seriosos en el context de la intervenció en la discalcúlia. «Aquests beneficis es poden atribuir a la capacitat única dels jocs seriosos d’integrar la participació motivacional, mecanismes de retroalimentació adaptativa i experiències d’aprenentatge contextualitzades, elements especialment rellevants per abordar els perfils cognitius i conductuals dels infants amb aquest trastorn», destaquen els autors.
Versions per a escoles, famílies i professionals
Els investigadors, a través de Neurekalab, estan col·laborant amb escoles de Catalunya i d’altres indrets de l’Estat seguint el model finlandès, que aposta per dotar els centres educatius d’eines per a la detecció i la intervenció primerenques. En aquest marc, l’equip del projecte ha desenvolupat un joc seriós que s’adapta fàcilment a la tecnologia present a les aules (ordinadors, portàtils i tauletes) i que permet que cada infant segueixi, de manera autònoma, el seu propi ritme d’aprenentatge.
Els investigadors subratllen que l’eina no substitueix la metodologia que utilitzen les escoles per ensenyar matemàtiques. «Cada centre treballa amb el mètode que millor s’ajusta a les seves necessitats, i nosaltres li oferim una eina de cribratge per obtenir un perfil cognitiu i una eina específica per millorar el rendiment», asseguren.
A més, n’han creat una versió per a famílies, perquè els infants puguin treballar de manera autònoma des de casa, i una versió per a professionals que ajuda al diagnòstic de la discalcúlia. «Cal tenir en compte que es tracta d’un trastorn del neurodesenvolupament que, de vegades, queda camuflat per altres diagnòstics, com el de TDA(H) o dislèxia», apunta Serra Grabulosa.
En paral·lel, l’investigador destaca que també han desenvolupat eines de cribratge i intervenció en les dificultats lectores. «Juntament amb l’avaluació de l’atenció i de la memòria de treball, Neurekalab ofereix una eina d’avaluació cognitiva per a tota l’educació primària», conclou.