La circulació de retorn meridional de l’Atlàntic (AMOC, per l’anglès Atlantic meridional overturning circulation) és un corrent oceànic determinant en el clima global que està donant senyals de debilitament. Transporta aigües més càlides cap al nord de l’oceà Atlàntic, enfonsa les més fredes i denses i és un regulador del clima al nord del continent europeu. Segons algunes hipòtesis i models computacionals, l’impacte del canvi climàtic i el desgel dels pols podrien arribar a col·lapsar l’AMOC, amb uns efectes en la regulació oceànica global i el clima difícils de preveure. En aquest complex sistema de corrents marins, com afecten les masses d’aigua que circulen del Mediterrani a l’Atlàntic sobre el curs de l’AMOC?

Estudiar la circulació de les aigües de sortida del Mediterrani —en anglès, Mediterranean outflow water o MOW— i el seu impacte en el corrent oceànic atlàntic centrarà els objectius de la campanya oceanogràfica del projecte MORIA (Mediterranean outflow reach and impact into the north Atlantic: present and past variability using neodymium isotopes), dirigit per la Universitat de Barcelona. Així, MORIA serà la primera campanya d’àmbit nacional inclosa en el projecte internacional GEOTRACES, centrat en l’estudi dels cicles biogeoquímics marins dels elements traça i els seus isòtops. Aquest reconeixement suposa un segell de qualitat científica internacional del màxim nivell en oceanografia.

El projecte MORIA està dirigit pels investigadors Leopoldo Pena i Isabel Cacho, amb la participació destacada dels experts Jaime Frigola i Galderic Lastras, tots membres del Grup de Recerca en Geociències Marines (Gmar) de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB.

Altres institucions que formen part del projecte i la campanya són l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), l’Institut Espanyol d’Oceanografia de Vigo (IEO-CSIC), la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria i l’Institut de Recerques Marines (IIM-CSIC). Així mateix, hi col·laboren activament l’Institut Francès de Recerca per a l’Explotació de la Mar (IFREMER) (França), l’Escola Federal Politècnica de Zuric (ETH) (Suïssa), el Col·legi Universitari de Cork (Irlanda) i la Universitat d’Aarhus (Dinamarca).

De les costes de Vigo a Reykjavík

Del 15 de setembre a l’11 d’octubre, la campanya MORIA avançarà des de les costes de Vigo fins a Reykjavík, a bord del vaixell oceanogràfic Sarmiento de Gamboa (CSIC), en una navegació que seguirà la circulació de les aigües del Mediterrani pel marge europeu atlàntic. La campanya oceanogràfica caracteritzarà les aigües mediterrànies en el seu trajecte cap al nord i estudiarà el possible impacte de canvis en la MOW sobre l’AMOC.

«Cada cop hi ha més evidències que l’AMOC és un sistema altament sensible que en un futur podria arribar a col·lapsar, amb unes conseqüències climàtiques impredictibles», detalla el professor Leopoldo Pena, del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà de la UB.

Les masses d’aigua que surten del mar Mediterrani —més càlides, denses i salines— es desplacen des de l’estret de Gibraltar fins a l’oceà Atlàntic, i segueixen el marge de la península Ibèrica i el continent europeu en direcció a latituds més elevades. «Aquest potent corrent d’aigua del Mediterrani transporta grans quantitats de sal, es barreja amb les aigües circumdants de latituds superiors i fa que n’augmenti la densitat, la qual cosa fa que el sistema AMOC funcioni de manera més eficient», explica el professor Jaime Frigola.

Canvis en els corrents marins del Mediterrani i l’Atlàntic

L’equip té previst obtenir unes 800 mostres d’aigua del Mediterrani —en diversos punts i fondàries— per caracteritzar-la de manera detallada amb diversos traçadors geoquímics, com ara isòtops de neodimi (Nd) i altres terres rares. Els equipaments del Laboratori d’Isòtops Radiogènics i Ambientals (LIRA), ubicat a la Facultat de Ciències de la Terra, seran decisius per analitzar i reconstruir les propietats químiques de les mostres obtingudes i quantificar la quantitat de masses d’aigua de la Mediterrània exportades cap a latituds més septentrionals.

MORIA també estudiarà paràmetres fonamentals en el cicle del carboni, com ara l’alcalinitat, el pH, els nutrients, el contingut d’oxigen, la salinitat o el contingut de metalls dissolts (Fe, Cu). En paral·lel, els experts també treballaran amb mostres de sediments dels fons oceànics per analitzar, amb diferents indicadors, seqüències del registre sedimentari que permetin estudiar la variabilitat de la MOW en el passat més recent.

El projecte MORIA (2023-2027) s’emmarca en l’Acció estratègica 5 —Clima, energia i mobilitat— del Pla estatal de recerca científica, tècnica i d’innovació 2021-2023, una iniciativa que impulsa la recerca sobre els impactes del canvi climàtic. Es va sol·licitar en el marc de la convocatòria de 2022 dels Projectes de Generació de Coneixement, del Ministeri de Ciència i Innovació.

El projecte MORIA i la campanya oceanogràfica es beneficien directament dels resultats de TRANSMOW, un projecte anterior que va centrar-se en una caracterització similar de la sortida d’aigües del Mediterrani des de l’estret de Gibraltar fins a Gijón, al marge occidental de la península Ibèrica.
​​​​​​​