Com es viu un ingrés en una unitat de salut mental? Què el converteix en una experiència més o menys traumàtica? Quin paper tenen les infermeres en aquesta vivència? Un estudi recentment publicat a la revista
Journal of Clinical Nursing posa el focus en una qüestió tan delicada com poc explorada: la percepció de qualitat de les cures com a factor que pot marcar una gran diferència en l’atenció a la salut mental.
Quan les cures es viuen com a dignes, segures i col·laboratives, la sensació d’haver estat coercit i humiliat disminueix significativament. Així ho apunten les conclusions de la recerca que ha impulsat el Grup de Recerca NURSEARCH, de la Facultat d’Infermeria de la Universitat de Barcelona.
El treball, que ha analitzat l’experiència de 255 persones ingressades en dotze unitats d’aguts de salut mental d’arreu de l’Estat, forma part del projecte estatal Espai Terapèutic Reservat (RTS_MHNursing_Spain). El lidera el professor Antonio R. Moreno Poyato, de la Facultat d’Infermeria de la UB, i l’han finançat l’Institut de Salut Carlos III i el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB). Les dades de l’estudi es van recollir just abans de l’alta hospitalària dels pacients, i es va avaluar tant la qualitat percebuda de les cures com la vivència subjectiva de coerció, humiliació i por.
Respecte a la intimitat i la dignitat del pacient
En salut mental, la coerció no sempre adopta formes físiques. Sovint es manifesta en la manca d’informació, en decisions imposades o en l’absència d’espais íntims per expressar-se sense por. Aquest estudi posa xifres a una intuïció compartida per molts professionals i persones ateses: la manera com es cuida importa, i molt.
El treball posa de relleu que aspectes com ara la privacitat, la seguretat, el suport emocional o la planificació de l’alta són determinants.
«Entre tots els factors, el respecte a la intimitat i la dignitat —allò que el qüestionari de l’estudi descriu com a “entorn protegit”— és el que més impacte té a l’hora de reduir la vivència de coerció i humiliació. També destaquen la participació activa en les decisions clíniques i una bona preparació de l’alta mèdica, uns àmbits en què les infermeres tenen un paper clau a l’hora de crear vincles terapèutics i garantir una atenció centrada en la persona», indica el professor Moreno Poyato.
Les conclusions de l’estudi reforcen les crides d’organismes com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) o l’Associació Mundial de Psiquiatria (WPA) adreçades a avançar cap a models d’atenció centrats en la persona i basats en els drets humans, la participació i la recuperació.
El nou estudi de la UB ofereix una eina concreta per a aquest canvi: demostra amb dades que millorar la qualitat percebuda de les cures té un impacte real en la vivència de les persones hospitalitzades. «Amb la seva proximitat diària, les infermeres poden facilitar espais segurs, afavorir la confiança i promoure una atenció lliure de coerció. Aquest canvi no passa sempre per més recursos, sinó per un canvi de mirada i de prioritats: cuidar amb respecte, garantir espais íntims, escoltar activament i oferir un entorn emocionalment segur», conclou Antonio R. Moreno Poyato.