Un estudi internacional publicat a la revista
Nature Medicine posa en dubte la idea, fins ara estesa, que un grau més alt d’educació formal protegeix de forma directa del deteriorament cognitiu i l’envelliment cerebral. El treball ha analitzat dades longitudinals de més de 170.000 persones de 33 països occidentals, la qual cosa el converteix en un dels estudis més amplis sobre envelliment cognitiu que s’han fet fins avui. La Universitat de Barcelona i l’Institut Guttmann són els dos únics centres de tot el país que han participat en l’estudi, liderat per la Universitat d’Oslo (Noruega) en el marc del consorci europeu Lifebrain.
Els resultats reforcen la idea que calen polítiques i programes de foment de la salut cerebral que vagin més enllà de l’activitat cognitiva i s’estenguin durant tot el cicle vital, no només en la infància i la joventut.
Segons treballs previs, tot i que el nombre total de persones amb demència al món augmenta a causa del creixement i l’envelliment de la població, sembla que la incidència disminueix i els adults grans tenen avui una millor funció cognitiva que fa vint anys. Això s’atribueix als canvis en l’estil de vida de la població, i fins ara la hipòtesi més estesa suggeria que l’educació reglada podia proporcionar una protecció davant la neurodegeneració o l’envelliment normal del cervell.
Ara bé, l’equip ha comprovat que, tot i que les persones amb més anys d’educació formal tendeixen a començar amb un nivell cognitiu més alt en l’adultesa, amb l’edat no experimenten un deteriorament cognitiu més lent.
«Podria dir-se que tenir un nivell educatiu més elevat et col·loca en una posició avantatjosa a l’inici de la cursa, però un cop aquesta comença no et permet anar més ràpid ni t’indica cap drecera: t’enfrontaràs als mateixos obstacles que tothom i t’afectaran de la mateixa manera que als altres», explica el catedràtic David Bartrés-Faz, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i de l’Institut de Neurociències de la UB (UBneuro), i investigador principal de la Barcelona Brain Health Initiative (BBHI) de l’Institut Guttmann.
Els estudis fets fins ara presentaven resultats contradictoris i sovint es limitaven a mostres petites o d’un sol país. El treball publicat ha processat més de 420.000 exploracions neuropsicològiques i proves d’imatge d’individus de múltiples països i cohorts (europees, americanes, asiàtiques i australianes) amb metodologies diferents, cosa que el converteix en una de les recerques més sòlides i generalitzables sobre el tema. En total, hi han participat 170.795 persones de més de cinquanta anys, pertanyents a 27 cohorts longitudinals i amb un seguiment de fins a 28 anys per participant.
En concret, la cohort de la BBHI va aportar 966 subjectes a l’estudi, mentre que la UB ho va fer amb 161. Els participants van executar proves de memòria, raonament, velocitat de processament i llenguatge, i a 6.472 individus se’ls van fer també proves de ressonància magnètica cerebral per analitzar paràmetres com ara el volum cerebral total i el volum de regions clau per a la memòria (hipocamp i escorça prefrontal).
Una evolució molt similar
Segons els resultats, un nivell educatiu més alt s’associa amb una memòria millor, més volum intracranial i un volum lleugerament més gran de les regions cerebrals sensibles a la memòria. «Una explicació plausible és que són els trets neurobiològics inicials de les persones els que afavoreixen que assoleixin un nivell educatiu més elevat, i no a la inversa», explica l’investigador Gabriele Cattaneo (BBHI). I tots els grups, independentment del seu nivell d’estudis, van mostrar un deteriorament cognitiu i un envelliment de l’estructura cerebral pràcticament paral·lels al llarg del temps.
«Això no treu que partir d’una millor reserva cognitiva proporciona un avantatge, perquè, si surts de més amunt, més amunt acabaràs. Clarament, l’educació i l’escolarització primerenca milloren la funció cognitiva al llarg de la vida, però no influeixen en el ritme de deteriorament ni en l’envelliment estructural del cervell. Si prenem com a referència el nivell educatiu, tots els cervells canvien de forma molt similar en la mitjana edat i la vellesa», prossegueix Cattaneo.
El treball planteja qüestions importants per a les polítiques públiques en matèria de salut cerebral i envelliment saludable. «Encara que fomentar l’educació continua sent fonamental, els resultats indiquen que no és suficient per envellir de manera saludable. És a dir, no n’hi ha prou amb acumular anys d’escolarització per protegir el cervell de l’envelliment. Es requereix un enfocament més ampli i multifactorial que inclogui intervencions al llarg de tota la vida, com l’activitat física, l’estimulació cognitiva continuada, les relacions socials i la prevenció de factors de risc vascular», conclou Javier Solana, director de recerca de l’Institut Guttmann.