Aquestes són algunes de les reveladores conclusions del primer estudi a escala regional sobre ampolles (i taps) de plàstic de begudes en platges i ciutats costaneres de deu països de l’Amèrica Llatina. Al llarg de més de 12.000 quilòmetres de línia costanera del Pacífic, des de Mèxic fins a Xile —incloent-hi illes com Rapa Nui (l’illa de Pasqua), les Galápagos i la Robinson Crusoe—, en l’estudi es van mostrejar un total de 92 platges continentals, 15 platges insulars i 38 assentaments humans.

En el treball, publicat a la revista Journal of Cleaner Production, hi participen els investigadors Miquel Canals i Ostin Garcés Ordóñez, del Grup de Recerca Consolidat en Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona, els quals són director i membre, respectivament, de la Càtedra UB d’Economia Blava Sostenible, patrocinada per la consultora ambiental Tecnoambiente.

La recerca, que ha comprès Mèxic, Guatemala, El Salvador, Nicaragua, Costa Rica, Panamà, Colòmbia, l’Equador, el Perú i Xile, s’ha recolzat de forma decisiva en la ciència ciutadana, gràcies a la implicació i la col·laboració d’un miler de voluntaris i de dos-cents líders locals de setanta-quatre organitzacions socials.

Davant la problemàtica de la contaminació per plàstics, l’estudi alerta sobre la urgència d’enfortir la gestió local dels residus i implementar accions d’abast regional per reduir l’impacte ambiental d’aquests productes. Atès que els productes més consumits són les ampolles de mida individual i d’un sol ús, es recomana que es fomenti la producció d’envasos retornables i reutilitzables entre les empreses productores.

Ampolles portadores d’informació

La contaminació per plàstics és un problema que afecta tot el planeta. A les costes, les ampolles i els taps de plàstic són elements molt destacats entre les escombraries acumulades; per tant, és essencial identificar-ne la procedència si es vol millorar la gestió d’aquest tipus de residus i prevenir-ne els impactes ambientals.

Entre el 2023 i el 2024, ciutadans i altres actors socials van col·laborar amb científics per recollir mostres d’envasos de plàstic de begudes, així com de taps, en el marc de l’estudi més ambiciós que s’ha fet fins ara a les costes del Pacífic llatinoamericà, amb l’objectiu de determinar l’abundància, la procedència i les característiques d’aquests contaminants.

«A més del gran valor de la ciència ciutadana, un element especialment destacable del treball dut a terme és l’ús intel·ligent de la informació continguda en les ampolles i els seus taps (etiquetes, gravats) per obtenir informació clau sobre el fabricant, i la data i el lloc de fabricació, entre d’altres», comenta Miquel Canals, catedràtic del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà. «Això ens ha permès identificar les fonts d’aquesta contaminació i el recorregut que han fet els ítems individuals fins a arribar a la platja o ciutat en què es van recol·lectar».

Envasos de refrescos, de begudes energètiques i d’aigua van ser els més comuns, i reflecteixen les tendències regionals en el consum de begudes. La majoria d’ampolles eren de mida individual, circumstància que contribueix a una gestió inadequada d’aquest tipus de residus i a un impacte ambiental més gran. Les ampolles individuals, amb i sense tap, predominen als nuclis urbans i a les platges continentals (54,9 %), mentre que les ampolles amb tap són més freqüents (73,4 %) a les platges d’illes.

El 53 % de les ampolles de begudes i dels taps recol·lectats tenien dates visibles, mentre que el 59 % dels ítems amb origen identificable provenien de països del mateix Pacífic llatinoamericà. Es van identificar un total de 356 marques pertanyents a 253 empreses, sent les més freqüents The Coca-Cola Company, Aje Group i PepsiCo.

Els objectes més antics van ser una ampolla de Powerade® de l’any 2001 recollida en una platja continental del Perú, i una de Coca-Cola® del 2002 trobada en una illa xilena.

En general, les ampolles predominants tenien menys d’un any d’antiguitat, mentre que els percentatges més alts d’ampolles més velles es van trobar a les platges insulars de Xile i l’Equador, així com en platges continentals de Mèxic, El Salvador i Costa Rica.

«Aquestes troballes apunten a un patró espacial en l’edat dels ítems: els més recents predominen en els assentaments humans, mentre que els més antics es troben a les platges, especialment a les platges d’illes oceàniques», detalla l’investigador Ostin Garcés Ordóñez, autor principal de l’estudi i membre del Grup de Recerca Consolidat en Geociències Marines de la UB i de la Universitat de La Guajira (Colòmbia).

Ampolles d’origen local, però també asiàtic, europeu i nord-americà

Pel que fa a l’origen de les ampolles, la majoria de les analitzades amb origen identificable (59,2 %) provenien de països del Pacífic de l’Amèrica Llatina. En proporcions menors, procedien d’Àsia (1,8 %), l’Amèrica del Nord (0,3 %) i Europa (0,04 %). En un 38,7 % dels casos no se’n va poder identificar l’origen.

«A les platges continentals de Mèxic, Guatemala i els països del sud (Colòmbia, Equador, Perú i Xile), la majoria de les ampolles provenien del mateix país. En canvi, als països centreamericans (El Salvador, Nicaragua, Costa Rica i Panamà) els percentatges d’ítems d’origen local eren significativament més baixos i predominaven els d’origen extern», assenyalen els autors.

A les platges de les illes, el 42,4 % de les ampolles procedien de països llatinoamericans, però també presentaven el percentatge més alt d’ítems d’origen asiàtic, i proporcions més baixes d’origen europeu i d’Amèrica del Nord. Panamà va mostrar la diversitat més gran d’orígens, amb articles provinents d’almenys sis països de l’Amèrica Llatina, d’Àsia i de l’Amèrica del Nord. Les platges insulars de Rapa Nui i les Galápagos van presentar percentatges molt baixos d’ampolles d’origen local i altes proporcions de productes provinents de l’Àsia.

«La distribució dels orígens de les ampolles no és aleatòria, sinó que està estructurada geogràficament, amb un predomini de països d’origen concrets en determinats entorns i subregions, i també en països específics, naturalment», afirmen els autors. «Aquesta tendència reflectiria els hàbits de consum, les pràctiques de gestió de residus (quan n’hi ha) i els processos de transport oceanogràfic que influeixen en la distribució d’aquests contaminants plàstics».

La recerca també va identificar la presència d’epibionts —organismes que viuen sobre altres éssers vius o superfícies, com les de les ampolles i taps de plàstic, i que són indicadors de l’exposició i els temps de residència dels objectes en l’ambient marí— en el 8,8 %, de mitjana, de les ampolles trobades a les platges, una proporció que va ser més gran a les platges continentals dels països centreamericans. Aquest patró reforça la idea de l’arribada d’ampolles i taps de plàstic a aquests llocs a través dels corrents marins.

Més responsabilitat individual, social i empresarial

Conscienciar la ciutadania sobre el respecte al medi ambient, promoure l’ús d’envasos reutilitzables i enfortir la responsabilitat social corporativa dels productors —juntament amb accions internacionals com el Tractat Mundial sobre els Plàstics de les Nacions Unides— són estratègies essencials per reduir la contaminació per plàstics i protegir els ecosistemes costaners. Aquestes accions podrien replicar-se en altres regions del món per tal de minimitzar l’empremta humana en entorns naturals i millorar la salubritat dels entorns urbans.

«En el futur volem analitzar l’impacte de les variacions climàtiques estacionals, els aportaments dels rius i l’activitat turística sobre la dinàmica de la contaminació per ampolles i taps de plàstic a les costes i les ciutats costaneres. També es podria integrar la modelització oceanogràfica per rastrejar les trajectòries de transport de les escombraries plàstiques a l’oceà i, així, identificar fonts de contaminació distants», conclouen Miquel Canals i Ostin Garcés.