Un equip de científics liderat per l’expert Raúl Jiménez, investigador ICREA de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB), en col·laboració amb la Universitat de Pàdua, ha presentat una nova teoria revolucionària sobre els inicis de l’univers. L’estudi, publicat a la revista
Physical Review Research, introdueix un canvi radical en la comprensió dels primers instants després del big-bang, sense dependre dels elements especulatius que tradicionalment han assumit els físics.
Desxifrant el misteri de l’origen de l’univers
Durant dècades, els cosmòlegs han treballat sota el paradigma inflacionari, un model que proposa que l’univers es va expandir de manera extremament ràpida, en una fracció de segon, i així va preparar el camí a tot allò que observem avui. Però aquest model inclou massa paràmetres ajustables —els paràmetres lliures—, que es poden modificar a voluntat. Des d’una perspectiva científica, això és problemàtic, ja que dificulta saber si un model està realment predient o si està simplement adaptant-se a les dades.
En un avenç significatiu, l’equip ha proposat un model en què l’univers primerenc no necessita cap d’aquests paràmetres arbitraris. En lloc d’això, comença amb un estat còsmic ben establert anomenat espai de Sitter, que està fonamentat en les observacions actuals de l’energia fosca.
Ones gravitacionals: la clau per entendre l’estructura còsmica
El nou model no depèn de camps o partícules hipotètiques com l’inflató. Suggereix que les oscil·lacions quàntiques naturals de l’espai-temps, les ones gravitacionals, van ser suficients per sembrar les petites diferències de densitat que eventualment van donar lloc a galàxies, estrelles i planetes. Aquestes ondulacions evolucionen de manera no lineal, interactuant i generant complexitat amb el temps, cosa que permet fer prediccions verificables amb dades reals.
«Durant dècades hem intentat comprendre els primers moments de l’univers amb models basats en elements que mai no hem observat», afirma Raúl Jiménez. «El que fa que aquesta proposta sigui emocionant és la seva simplicitat i verificabilitat. No afegim elements especulatius, sinó que demostrem que la gravetat i la mecànica quàntica poden ser suficients per explicar com va aparèixer l’estructura del cosmos».
Entendre l’origen de l’univers no és només una qüestió filosòfica, sinó que ens ajuda a respondre preguntes fonamentals sobre qui som i d’on venim. Aquesta nova proposta ofereix una visió minimalista però potent, elegant i potencialment refutable. Això és la ciència en el seu millor moment: prediccions clares que observacions futures —com les mesures d’ones gravitacionals i estructura còsmica— poden confirmar o rebutjar.
Aquests nous resultats indiquen que potser no necessitem elements especulatius per explicar el cosmos, sinó només una comprensió profunda de la gravetat i la física quàntica. Si el model es confirma, podria marcar un nou capítol en la manera com pensem sobre el naixement de l’univers.