L’obesitat, la diabetis i les malalties cardiovasculars són patologies cada cop més presents en la població. El teixit adipós marró té una funció protectora davant aquestes malalties tan prevalents, ja que crema calories i és capaç de produir calor corporal a partir dels greixos. Però a mesura que el cos envelleix, l’activitat del teixit adipós marró disminueix. Aquesta inactivació de la funció del teixit adipós marró —també típica de les persones obeses— encara no ha estat gaire estudiada en la bibliografia científica.
Ara, una recerca de la Universitat de Barcelona ha descobert per primer cop una molècula repressora de l’activitat del teixit adipós marró. El treball obre noves vies per entendre per què i com té lloc la inactivació d’aquest teixit clau per metabolitzar greixos en l’organisme, i especialment per saber si aquesta funció repressora es pot revertir i ajudar a dissenyar estratègies per al tractament de l’obesitat i les malalties cardiometabòliques.
El treball, publicat a la revista Molecular Metabolism, l’ha dirigit el catedràtic Francesc Villarroya, de la Facultat de Biologia i l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB) —amb seu al Parc Científic de Barcelona (PCB)—, l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD) i l’àrea de Fisiopatologia de l’Obesitat del CIBER (CIBEROBN). L’article és el nucli de la recerca de la tesi doctoral de l’expert Albert Blasco Roset, primer autor del treball i doctorand a la UB.
Canvi de perspectiva: més enllà dels factors activadors
En l’organisme hi ha dos tipus de teixit adipós: el teixit adipós blanc (la reserva energètica en forma de lípids) i el teixit adipós marró (principal òrgan generador de calor al cos per la termogènesi).
«Tot i que el problema és saber què fa disminuir l’activitat del greix marró, fins ara la recerca s’havia centrat a identificar quins són els factors activadors de la seva funció en l’organisme, però no els factors amb funció repressora», detalla Francesc Villarroya, que és membre del Departament de Bioquímica i Biomedicina Molecular de la Facultat de Biologia.
«Així doncs, de manera general s’assumia que la baixa activitat del greix marró en l’envelliment i l’obesitat podria explicar-se perquè els seus activadors no funcionen correctament».
La nova recerca, duta a terme amb models animals, descriu un factor repressor que bloqueja l’activitat del greix marró: la proteïna ACBP. En condicions normals, aquesta proteïna intervindria quan l’activitat del greix marró no és necessària (per exemple, en un ambient càlid). Ara bé, aquesta molècula també estaria implicada en l’envelliment i en el bloqueig patològic del teixit adipós marró que afavoreix l’obesitat.
Per què el canvi climàtic potencia l’obesitat?
L’activitat de control de la proteïna ACBP revela altres implicacions biomèdiques en la lluita contra malalties com ara el càncer. «En alguns tipus de càncers, el teixit adipós marró se sobreactiva de manera patològica i causa una despesa incontrolada d’energia metabòlica que propicia la caquèxia (una extrema desnutrició i l’atròfia muscular). En aquest cas, la funció de la proteïna ACBP com a factor repressor podria esdevenir una eina terapèutica d’interès en els pacients oncològics», detalla Villarroya.
En un altre context, també se sap que l’escalfament global causat pel canvi climàtic està afavorint els casos d’obesitat, ja que un ambient cada cop més càlid comporta un teixit adipós marró inactiu. «Un excés d’acció de la proteïna ACBP que bloquegés l’activitat del greix marró seria la base molecular d’aquest fenomen. Un cop identificat aquest factor, podem arribar a dissenyar eines d’intervenció per potenciar un estil de vida més saludable», conclou l’investigador.