Un bon pla de gestió de fauna ha de tenir en compte la informació existent sobre els processos migratoris, si es vol millorar la conservació de les espècies, particularment de les amenaçades. Al medi marí, per exemple, regular l’activitat pesquera en determinades zones d’hivernada podria millorar i complementar les mesures de conservació i protecció dutes a terme al llarg de les zones de cria. Aquestes són algunes de les conclusions del treball destacat a la portada de la revista Diversity and Distributions i liderat per experts del Seabird Ecology Lab de la Facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.

El nou estudi analitza una de les bases de dades més extenses i exhaustives mai recopilades sobre el comportament migratori de la baldriga cendrosa. Aquestes dades inclouen fins a 1.346 moviments migratoris de 805 individus de 34 colònies reproductores de tres espècies properes de baldriga cendrosa: la baldriga cendrosa del Mediterrani (Calonectris diomedea), la baldriga cendrosa de l’Atlàntic (C. borealis) i la baldriga de Cap Verd (C. edwardsii).

Aquest és el primer treball que avalua el comportament migratori i les preferències ambientals en tot el rang de cria d’aquestes tres espècies. La recerca, que aporta una visió àmplia i integral del comportament migratori d’aquests tàxons, és el resultat de la col·laboració científica de fins a dotze equips de recerca de set països d’arreu del món.

Estudiar la connectivitat migratòria per millorar la protecció

Les aus marines migratòries passen la major part de la seva vida a alta mar; és el cas de la baldriga cendrosa (C. diomedea) citada a l’estudi. Conèixer les zones d’hivernada —amb totes les connexions existents amb les diferents àrees de cria— és un factor clau per establir mesures de conservació i dissenyar àrees marines protegides (AMP) eficients. En aquestes espècies migratòries, la mesura de la interconnexió entre les diferents poblacions de cria i les poblacions d’hivernada es coneix com a connectivitat migratòria.

​​​​​​​El nou treball combina l’estimació de la connectivitat migratòria amb les preferències ambientals d’hàbitat de fins a tres espècies de baldriga cendrosa. «Els resultats obtinguts ens ajuden a entendre no només com les tres espècies migren i es comporten en les zones d’hivernada, sinó també com aquest comportament migratori pot haver tingut un rol en la segregació evolutiva dels tres tàxons», detalla Raül Ramos, professor agregat al Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia.

Integrar al màxim totes les dades científiques sobre la connectivitat migratòria d’aquestes aus oceàniques ajudarà a gestionar de manera més efectiva les mesures de conservació de les poblacions. «Quan una espècie té una elevada connectivitat migratòria, els individus que crien en les mateixes poblacions o bé a prop entre ells també solen hivernar junts i les diferents poblacions de cria no se solen barrejar en la hivernada. En canvi, quan la connectivitat migratòria és baixa, els individus de les diferents poblacions de cria es barregen en zones d’hivernada més o menys comunes», explica Raül Ramos.

«En el cas de les aus marines —continua—, l’impacte de l’escalfament global o de les diferents activitats humanes sobre el medi marí poden alterar la connectivitat migratòria d’aquestes espècies».

Tal com destaca la investigadora Virginia Morera Pujol, primera autora del treball, «si les mesures de protecció preveuen una sola àrea d’hivernada d’una espècie amb connectivitat migratòria és molt elevada, el benefici per a l’espècie serà mínim».

«Al seu torn, les pertorbacions en una zona d’hivernada específica d’una espècie amb una elevada connectivitat migratòria podrien causar l’extinció local de l’espècie en una de les seves poblacions reproductores, perquè es veurien afectats tots els individus d’aquella població concreta», subratlla la investigadora.

Comportament migratori i flux genètic entre poblacions

L’estudi també revela com les tres espècies de baldriga cendrosa preserven majoritàriament la seva identitat migratòria i exploren àrees d’hivernada força diferents.

«Tot i aquest comportament general, també hem descobert que les aus que crien a la zona de l’estret de Gibraltar (àrea de contacte entre l’espècie atlàntica i l’espècie mediterrània) mostren un comportament migratori intermedi entre els dos tàxons. Aquest resultat indicaria cert flux genètic entre aquestes dues baldrigues, i que la segregació de les tres espècies va ser probablement facilitada, en part, per les diferències en el comportament migratori», destaca el catedràtic Jacob González-Solís, cap del Seabird Ecology Lab.

De la Mediterrània a les costes americanes

El treball alerta que les zones d’hivernada descrites presenten una elevada pressió pesquera, i això fa que les poblacions siguin més vulnerables a les captures accidentals. També s’ha identificat altres pertorbacions no letals, com ara la sobrepesca i una reducció de l’aliment disponible, que podrien ser una causa indirecta del declivi de les poblacions a mitjà i llarg termini. «Aquest aspecte és particularment crític per a la baldriga cendrosa de Cap Verd, una espècie endèmica d’aquest arxipèlag i que només es reprodueix en aquestes illes. El nostre treball mostra que l’única zona d’hivernada d’aquesta espècie es troba a les costes argentines i brasileres, i per tant qualsevol pertorbació en aquella zona seria molt perjudicial per a tota l’espècie», alerten els autors.

La internacionalització necessària dels estudis migratoris

L’accés a les aus oceàniques per estudiar-ne els moviments és un dels grans obstacles per a l’activitat científica. Des de fa un parell de dècades, les noves tecnologies de seguiment remot —amb dispositius petits i lleugers per no perjudicar la maniobrabilitat de les aus— han facilitat el treball de camp i l’estudi d’aquestes aus oceàniques, que només són accessibles durant l’època de cria, mentre incuben la posta i crien en caus profunds, normalment en illes i illots que solen estar deshabitats. La col·laboració internacional ha permès abordar el cost i la logística que exigeix aquest estudi, que posa en el centre d’interès la conservació i la protecció de les aus marines amb un ampli rang de distribució geogràfica, gràcies a l’enorme volum de dades aportades per diferents equips d’arreu del món.