El canvi global està afectant el comportament i la mobilitat del llangardaix ocel·lat, un rèptil típic dels ecosistemes mediterranis. Aquesta espècie —és el llangardaix més gran de la península Ibèrica— podria alterar la seva capacitat per moure’s eficientment entre refugis i zones d’alimentació, escapar de depredadors i relacionar-se amb el medi natural. Això es desprèn d’una recerca publicada a la revista
Journal of Animal Ecology i dirigida per la investigadora Antigoni Kaliontzopoulou, de la Facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.
El treball descriu com el comportament del llangardaix ocel·lat varia davant les temperatures cada cop més altes, un aspecte vital en rèptils i altres organismes ectoterms, que depenen de fonts externes per obtenir calor i no són capaços de mantenir la temperatura corporal com els mamífers i les aus (homeoterms).
Davant d’un clima més càlid, la capacitat de resposta de les poblacions de llangardaix ocel·lat (Timon lepidus) no és uniforme: alguns llangardaixos, considerats «generalistes», mostren més resiliència i una capacitat més gran de mobilitat a temperatures altes en comparació amb els «especialistes», amb una mobilitat que s’estanca a temperatures elevades i, per això, menys adaptats per aprofitar escenaris d’escalfament extrem.
«L’estratègia basada en el perfil generalista demostra ser més eficaç a llarg termini per afrontar el canvi climàtic en comparació amb els perfils especialistes», apunta Antigoni Kaliontzopoulou, membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB. «Ara bé, tot i que un augment de la mobilitat pot oferir més oportunitats per a la reproducció i la cerca d’aliment, també s’associa a un risc més gran de mortalitat per depredació».
L’estudi, que integra dades fisiològiques, conductuals i microclimàtiques, aporta un enfocament potent per predir com el canvi climàtic pot remodelar els nínxols espacials i temporals dels ectoterms. «Els resultats del treball tenen rellevància per als organismes ectoterms en general: els llangardaixos són models excel·lents per estudiar aquests impactes, ja que la seva temperatura corporal i el seu rendiment fisiològic depenen directament i de manera estreta del medi ambient i de la temperatura», indica Kaliontzopoulou.
També signen el treball els experts Katerina Sioumpoura, Neftalí Sillero i Carolina Reyes-Puig, de la Universitat de Porto (Portugal), i Urtzi Enriquez-Urzelai, de l’Acadèmia Txeca de les Ciències (Txèquia).