Pot la literatura millorar l’acceptació de les persones LGTB entre l’alumnat de primària? Aquest és el plantejament de l’estudi realitzat pels investigadors de l’àrea de Didàctica de la Llengua i la Literatura del Departament d’Innovació i Formació Didàctica de la Universitat d’Alacant (UA), Guillermo Soler, María Ribes i José Rovira-Collado.

Publicat en la revista científica internacional Education Sciences, el treball apunta que introduir en l’aula lectures relacionades amb la diversitat afectivosexual i de gènere pot afavorir canvis positius en la inclusió d’identitats no heteronormatives.

Per a dur a terme aquesta investigació, l’equip de la UA va desenvolupar diverses intervencions en classes de Llengua Castellana i Literatura amb escolars de sisè de primària de dos centres d’Elx. En total, hi van participar setanta-set alumnes: trenta-un estudiants en un grup experimental i quaranta-sis en un grup de control.

Durant un curs escolar, el grup de control va continuar amb les seues lectures habituals, mentre que l’experimental va treballar amb àlbums il·lustrats, contes tradicionals, poemes, còmics i fragments de novel·les juvenils amb personatges que reflectien diferents realitats. En les obres utilitzades hi ha Little David, protagonitzada pel fill d’una parella d’homes; Titiritesa, que aborda el desig d’una xiqueta de casar-se amb una altra xiqueta, o And Tango Makes Three, sobre una parella de pingüins mascle que adopta, entre altres títols.

A més de fomentar la lectura, expliquen els professors de la UA, «en les sessions es van dur a terme activitats guiades per a analitzar i debatre la presència i representació de personatges no normatius. De fet, alguns textos incloïen situacions de rebuig o assetjament, que s’abordaven mitjançant el diàleg amb l’objectiu de promoure la reflexió sobre el respecte i la inclusió».

En acabar el curs, tots els participants van respondre a un mateix qüestionari dissenyat per a mesurar l’acceptació de persones lesbianes, gais, trans i bisexuals, així com l’autoconcepte o autoacceptació.

Resultats

Després de l’experiència pedagògica i l’anàlisi de les dades recopilades pels investigadors de la UA, els resultats indiquen que el grup experimental va mostrar una acceptació més elevada de tenir una persona lesbiana o gai com a amiga, ja que no es van registrar respostes de rebuig. No obstant això, en el grup de control, un 6,5% de l’alumnat va manifestar estar en desacord amb aquesta possibilitat. Pel que fa a l’acceptació de persones bisexuals i trans, en tots dos grups es va superar el 70% i no es van observar diferències estadísticament significatives.

Les diferències van ser més rellevants quan es va pregunta a l’alumnat per la possibilitat de sentir-se atret per persones del seu mateix sexe. El percentatge de respostes positives va ser del 45,2% en el grup experimental, enfront del 28,3% en el de control. Al mateix temps, les respostes de rebuig van baixar del 30,4% en el grup de control al 9,7% en l’experimental.

Els autors subratllen que «aquests resultats no signifiquen que els estudiants s’identifiquen com a homosexuals o bisexuals, ja que la pregunta valorava la seua disposició a acceptar aquesta possibilitat en si mateixos, no pretenia determinar la seua orientació sexual».

En el cas de l’autoacceptació de la identitat trans, el grup experimental va presentar un 38,7% de respostes negatives davant la possibilitat d’identificar-se amb un gènere diferent, a més d’un 35,5% de respostes neutrals. «En aquesta variable tampoc hem trobat diferències estadísticament significatives entre els grups», afegeixen els investigadors de la UA.

Encara que els resultats d’aquest estudi s’han d’interpretar amb cautela, ja que es tracta d’una primera experiència realitzada únicament en dos centres escolars, les dades indiquen que aquestes pràctiques educatives poden promoure canvis positius en les percepcions de l’alumnat.

Els autors expressen la importància de revisar el currículum per a incorporar continguts que permeten reflexionar sobre la diversitat sexual i la identitat de gènere des de les primeres etapes educatives. «No sols perquè es coneguen les diferents realitats, sinó també per a prevenir situacions d’assetjament o violència i promoure espais escolars segurs», destaquen.