Una exposició prolongada a microplàstics pot alterar processos fisiològics vitals de les gorgònies, com ara la respiració. Tot i que aquests contaminants no causen danys visibles en els teixits i les cèl·lules, els seus efectes podrien tenir un impacte ecològic en aquests organismes formadors dels fons marins, especialment si l’exposició es manté al llarg del temps o es combina amb altres pressions ambientals, com ara l’escalfament de l’oceà, la degradació de l’hàbitat o l’acumulació creixent de plàstics en el medi marí.

Aquestes són algunes de les conclusions, recollides en un article publicat a la revista Marine Pollution Bulletin, d’un estudi liderat pels experts Odei Garcia-Garin, de la Facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona i l’Institut d’Ecologia Aquàtica de la Universitat de Girona (IEA-UdG), i Núria Viladrich, també membre de la Facultat de Biologia i l’IRBio. En l’estudi, finançat amb els ajuts IRBio PR-2023, també hi ha col·laborat l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBIBE) de la Universitat de València.

El treball analitza per primer cop l’efecte d’una exposició prolongada de microplàstics en dues espècies de gorgònies emblemàtiques del Mediterrani: la gorgònia blanca (Eunicella singularis) i la gorgònia vermella (Paramuricea clavata).

Les gorgònies són organismes colonials amb un paper fonamental en els ecosistemes bentònics mediterranis i en la conservació de la biodiversitat marina. Formen estructures tridimensionals als fons rocosos —els boscos de gorgònies—, i aporten refugi i hàbitat a moltes espècies de peixos i invertebrats.

«Qualsevol alteració en el seu funcionament fisiològic podria tenir conseqüències per a moltes altres espècies associades», detalla l’expert Odei Garcia-Garin, primer autor de l’estudi i membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i l’IEA-UdG.

«Comprendre com responen les espècies formadores d’hàbitat a la contaminació per plàstics serà essencial per avaluar l’impacte ecològic que causa la presència de microplàstics a escala global», detalla Odei Garcia-Garin.

Els microplàstics alteren el procés de respiració de les gorgònies

La contaminació per microplàstics —inferiors als cinc mil·límetres— és un problema global que afecta pràcticament tots els ecosistemes marins. Aquestes partícules provenen de la degradació de residus plàstics o de l’ús de microesferes en productes industrials i de consum, i poden romandre al medi marí durant dècades i ser ingerits per nombrosos organismes. Encara no se sap prou bé quins efectes té aquesta contaminació a llarg termini sobre els éssers vius que són formadors dels hàbitats del fons marí.

Per avaluar els efectes dels microplàstics, durant tres mesos es va exposar les colònies d’E. singularis i P. clavata a una barreja de les partícules de plàstic més comunes a l’oceà, com el tereftalat de polietilè (PET), el poliestirè (PS) i el polipropilè (PP). Els experiments, duts a terme en equipaments de la Facultat de Biologia de la UB, simulaven les concentracions reals de microplàstics a la Mediterrània.

L’equip va analitzar diversos indicadors fisiològics de les gorgònies, com ara la respiració, la capacitat de captura de preses, el contingut de matèria orgànica, la ingestió de microplàstics i l’estat dels teixits biològics. Els resultats revelen que l’exposició prolongada a aquests contaminants no provoca danys visibles en els teixits, «però sí que altera alguns processos fisiològics clau com ara la respiració, és a dir, la captació d’oxigen del medi extern per al metabolisme cel·lular», detalla la investigadora Núria Viladrich (UB-IRBio).

«Les taxes de respiració es van reduir significativament en les dues espècies de gorgònies, un efecte que suggereix una reducció de l’activitat metabòlica. Aquesta resposta fisiològica podria indicar una adaptació enfront de l’estrès o estratègies d’estalvi energètic», apunta l’experta
.
Com afecten els microplàstics ingerits per les gorgònies?

Les colònies de gorgònies també van ingerir microplàstics, amb un predomini de partícules de PET. «La capacitat de capturar aliment i el contingut de matèria orgànica es van mantenir estables, i això indicaria que les colònies van poder compensar el cost energètic mantenint l’alimentació. També es van observar diferències entre espècies en el nombre de partícules ingerides i en la mida de les que retenien», revelen Garcia-Garin i Viladrich.

L’anàlisi microscòpica dels teixits «no va revelar danys estructurals ni alteracions histològiques en les colònies estudiades arran de la ingesta de microplàstics», continuen. «Això indicaria que les gorgònies són capaces d’eliminar les partícules ingerides amb relativa eficàcia, i evitar així l’acumulació dels contaminants als teixits a llarg termini».

No obstant això, els canvis observats en el metabolisme suggereixen que l’exposició prolongada a microplàstics pot generar efectes subletals que podrien afectar el rendiment energètic de les gorgònies si es mantenen durant períodes llargs.

«Caldrà impulsar nous estudis per avaluar si aquests costos energètics poden comprometre la resiliència i el paper ecològic de les gorgònies mediterrànies en futurs escenaris climàtics», conclouen els autors.