Els manglars, típics de latituds tropicals i subtropicals, s’han convertit en autèntiques trampes naturals d’escombraries d’origen terrestre i marí. Les arrels dels arbres, coneguts com a mangles, tenen una gran capacitat per atrapar la brossa —procedent de terra ferma i del mar—, que amb el temps es va fragmentant fins a quedar enterrada al fons fangós. Ara, un article publicat a la revista Environmental Pollution alerta que l’acumulació d’escombraries amenaça l’equilibri mediambiental i la biodiversitat d’aquests ecosistemes, i també el benestar de les comunitats locals pròximes dependents dels recursos que els aporten els manglars.

L’estudi analitza per primera vegada i a gran escala la pressió i l’estat de la contaminació per brossa als manglars de Colòmbia. Els dos primers autors de l’article són Ostin Garcés-Ordóñez i Miquel Canals, de l’equip de la Càtedra UB d’Economia Blava Sostenible i del Grup de Recerca Consolidat en Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona. També són coautors de l’estudi Diana Romero-D’Achiardi, de l’Institut de Recerques Marines i Costaneres José Benito Vives de Andréis (Colòmbia), i Martin Thiel, del Centre de Recerca Ambiental (SERC, per les sigles en anglès) de la Smithsonian Institution (Estats Units) i la Universitat Catòlica del Nord (Xile).

Un problema mediambiental de primer ordre

Els manglars més afectats per la brossa són a prop de ciutats costaneres colombianes com ara Cartagena de Indias, Barranquilla i Riohacha (litoral del Carib), i Bahía Solano, Buenaventura i Tumaco (litoral del Pacífic). «A la perifèria de les ciutats costaneres i a les àrees rurals del Pacífic, la situació s’agreuja per la falta de serveis adequats de recol·lecció i tractament de residus. Així, els manglars propers solen ser usats com a abocadors incontrolats, tot i que també hi ha acumulacions de brossa als manglars d’àrees marines protegides, com els de l’illa de San Andrés, al Carib», assenyala Ostin Garcés-Ordóñez, que actualment cursa un postdoctorat dins del programa MarineGEO del SERC, sota la supervisió de Martin Thiel.

Bona part de la brossa arriba als manglars a través dels rius, les aigües pluvials i els corrents de marea. «A més dels factors naturals, i més enllà de la distància respecte dels centres urbans, el que resulta determinant és la concentració de fonts de contaminació actives a l’entorn dels manglars. Les quantitats més grans d’escombraries, especialment plàstics, s’acumulen als manglars marginals, un tipus de bosc que creix als marges de badies obertes i llacunes, on estan exposats a l’acció de les marees», detalla Miquel Canals, catedràtic del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà i director de la Càtedra UB d’Economia Blava Sostenible.

«Aquest tipus de manglar està exposat a l’acció de les marees i els corrents costaners, que transporten les escombraries flotant cap a la costa. Els manglars marginals poden considerar-se grans embornals de brossa marina, en què s’han registrat uns 2,5 objectes acumulats per metre quadrat», indica Canals.

En els manglars riberencs, que ocupen riberes de rius, canals i planes d’inundació, i els de conca, que es formen entorn d’ancons i badies profundes amb poca influència mareal, la quantitat de brossa és inferior a 0,4 objectes per metre quadrat.

Brossa atrapada que s’acumula al sòl del manglar

Amb el temps, la brossa atrapada es va degradant i acumulant al sòl dels manglars. «Els plàstics es fragmenten lentament per l’acció del sol, la dinàmica de l’aigua i la interacció amb organismes del manglar, com els crancs, de manera que es van generant fragments cada vegada més petits que queden soterrats progressivament, i això n’afavoreix encara més la persistència a llarg termini: és el “carboni plàstic del sòl”», adverteix Garcés-Ordóñez.

L’estructura de les arrels dels arbres que conformen els manglars reforça aquest procés. Les llargues i poderoses arrels del mangle vermell (Rhizophora mangle) atrapen la brossa, que acaba enredant-se encara més en el sistema radicular dels mangles per l’acció de les marees. De forma similar, les arrels aèries (pneumatòfor) dels mangles negre (Avicennia germinans) i blanc (Laguncularia racemosa) també retenen les escombraries.

Alguns dels plàstics també poden ser remobilitzats i transportats per l’acció de les marees fins a badies o llacunes costaneres properes, o fins i tot a mar obert, on tendeixen a acumular-se. «Els fragments més petits, o microplàstics, poden incorporar-se a les xarxes tròfiques marines, un procés que suposa igualment un risc per a la fauna i, en definitiva, per a l’equilibri dels ecosistemes costaners», apunta Thiel, director executiu del programa MarineGEO del SERC.

Protegir els manglars, un oasi de vida i biodiversitat

La brossa que arriba als manglars pot cobrir gran part del sòl i les arrels, i afectar així el delicat equilibri ecològic, la biodiversitat i el desenvolupament de les comunitats locals. Peixos, crustacis i aus poden quedar enredats a les escombraries o ingerir per error fragments —per exemple, microplàstics— que poden introduir tòxics o microorganismes patògens en la cadena alimentària.
Evitar els envasos de plàstic d’un sol ús per a productes de gran consum seria una de les mesures més urgents per mitigar aquesta problemàtica ambiental. A més de potenciar l’ús d’envasos reutilitzables i retornables, també és imprescindible millorar la gestió de residus i promoure l’educació comunitària en les polítiques públiques de protecció mediambiental.
«L’accés al sanejament bàsic i una gestió adequada de les escombraries i altres tipus de residus constitueixen un dret fonamental per tenir una vida digna i un requisit clau per protegir els ecosistemes costaners per a les generacions presents i futures tant a Colòmbia com en altres països de la regió i del món», conclouen els autors.