La mar Mediterrània encara alberga espècies desconegudes per a la ciència. Una d’aquestes és Copula lucentia, una petita medusa, de tot just uns mil·límetres i inofensiva per a l’èsser humà, que va ser descoberta en aigües del Campello, a Alacant, i descrita científicament l’any 2024 per un equip d’investigadors del Laboratori Marí de la UA a Dénia que pertany a l’Institut Multidisciplinari per a l’Estudi del Medi «Ramón Margalef» de la Universitat d’Alacant. Aquesta troballa suposa la identificació de la segona espècie de cubomedusa documentada al Mediterrani, al costat de la Carybdea marsupialis descrita per Linné l’any 1758, i posa de manifest que fins i tot en una de les mars més estudiades del planeta encara queda biodiversitat per descobrir.

Copula lucentia, la grandària de la qual oscil·la entre un i set mil·límetres, va ser identificada a partir d’exemplars recol·lectats entre 2016 i 2018. La seua descripció, publicada en la revista científica Marine Biodiversity, va ser possible gràcies a la combinació d’estudis morfològics i anàlisis genètiques fetes amb la col·laboració d’especialistes internacionals. Eva Fonfría, investigadora de la Universitat d’Alacant i primera autora de l’estudi, explica que el descobriment es va produir durant una campanya de mostreig. «Al principi ens va estranyar perquè era molt xicoteta per a l’època de l’any i tenia unes característiques morfològiques que no ens quadraven», recorda Fonfría. Aquestes diferències van portar l’equip a analitzar els exemplars i comparar-los amb altres espècies conegudes. Els resultats van confirmar que pertanyia al gènere Copula, però que presentaven característiques prou diferenciades per a considerar-los una nova espècie.

Una petita medusa amb nom alacantí

El nom científic, Copula lucentia, fa referència a Lucentum, la denominació llatina d’Alacant. Fins ara, la seua presència s’ha documentat únicament al Campello, fet que converteix aquesta zona del litoral alacantí en un enclavament d’interès per a aprofundir en el coneixement d’aquesta.«Trobar una nova espècie al Mediterrani, on ja està tot tan estudiat, és molt important», destaca Fonfría, qui subratlla la necessitat de continuar estudiant aquests organismes per a conèixer la seua distribució i la seua funció en els ecosistemes marins.

Copula lucentia pertany al grup dels cubozous o cubomedusas, que es caracteritzen per tenir una campana de manera cúbica. El cos és pràcticament transparent i compta amb quatre tentacles i xicotetes estructures adhesives en la part superior que li permeten fixar-se a diferents superfícies. Els exemplars estudiats van ser trobats a menys d’un metre i mig de profunditat, en un entorn de fons rocosos, arenosos i praderies de fanerògames. La seua identificació va requerir comparar diferents estructures anatòmiques amb una altra espècie coneguda en altres regions del món: Copula sivickisi. Les diferències observades en la campana, juntament amb els resultats de les anàlisis genètiques, van permetre confirmar que els exemplars del Campello pertanyen al mateix gènere, però són una espècie distinta.

Per a César Bordehore, professor del Departament d’Ecologia de la Universitat d’Alacant i coordinador del Laboratori Marí de la UA a Dénia, aquest descobriment constitueix «una fita» per a la investigació marina. «Que al Mediterrani hàgem pogut identificar una segona espècie de cubomedusa demostra que encara queda molt per conèixer de la seua biodiversitat», afig l’investigador. D’igual manera, destaca la necessitat d’ampliar les investigacions sobre organismes marins de xicoteta grandària, la presència dels quals pot passar inadvertida.

La necessitat de continuar investigant

Malgrat l’avanç que suposa la seua identificació, encara hi ha nombroses incògnites sobre la nova medusa. El seu cicle reproductiu, el seu paper en la cadena tròfica i la seua capacitat urticant requereixen noves investigacions. El professor Bordehore destaca que, en línies generals, necessitem comprendre millor el paper dels organismes gelatinosos en l’ecosistema marí, especialment d’aquells de xicoteta grandària com salpes, tintínids, meduses, etc., però que poden interaccionar de manera significativa amb aspectes tan rellevants com la producció pesquera, ja que aquests xicotets organismes preen sobre ous i larves de peixos. Actualment, el mateix equip científic, liderat per Bordehore, coordina el projecte Sea4Future —Una Mar per al Futur— un projecte Horizon Europe que pretén, juntament amb altres 22 socis de 12 països, sota una perspectiva interdisciplinària, incloent-hi la interacció amb organismes gelatinosos, tractar solucions per a recuperar producció pesquera en el Mediterrani alhora que es protegeixen espècies vulnerables com tortugues, dofins, balenes, entre altres. Ací la col·laboració amb l’Oceanogràfic és clau, com un dels centres de referència mundial referent a la recuperació de fauna marina i a la conscienciació sobre la necessitat de protegir i restaurar els ecosistemes marins.

Vuit anys després de les últimes recol·leccions, una campanya de mostreig organitzada amb l’Oceanogràfic de València ha permès localitzar i arreplegar més de 200 exemplars per a continuar amb els estudis. Alguns d’aquests animals es mantenen i s’exhibeixen al Medusa Lab a les instal·lacions de l’Oceanogràfic, on es treballa per a afavorir el seu desenvolupament i estudiar la possibilitat de completar el seu cicle reproductiu en condicions controlades. Miguel Candelas, biòleg i responsable de Meduses de l’Oceanogràfic, explica que els exemplars recol·lectats encara es troben en una fase immadura i que un dels objectius principals serà assolir que aconseguisquen la maduresa sexual i puguen reproduir-se. «Per a nosaltres és un repte perquè és la primera vegada que aquesta espècie es manté en un aquari», assenyala Candeles, qui destaca que l’experiència permetrà ampliar el coneixement sobre les necessitats biològiques d’aquesta medusa.

La col·laboració entre les dues institucions combina la investigació i els coneixements en ecologia marina, taxonomia i genètica de la Universitat d’Alacant amb l’experiència de l’Oceanogràfic en el manteniment i la reproducció d’organismes gelatinosos. En aquest sentit, Bordehore assenyala que el treball entre els dos equips permet afrontar investigacions que serien difícils de desenvolupar d’una manera independent. Amb aquesta experiència es podrà contribuir tant a l’estudi de Copula lucentia com al desenvolupament de futurs estudis sobre altres organismes marins.

Els exemplars de Copula lucentia poden observar-se per primera vegada al MedusaLab, el laboratori de l’Oceanogràfic de València. A causa de la seua grandària, es mostren a través d’una lupa que permet distingir les seues característiques i observar de prop una espècie desconeguda fins ara.