Potenciar el coneixement i donar resposta als grans reptes que presenta l’estudi de la biologia i ecologia d’aquests ecosistemes, la seva conservació i restauració són els objectius del 9è Congrés Internacional de Coralls de Profunditat (9ISDSC), que tindrà lloc del 2 al 5 de novembre al Paranimf de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. El congrés, que se celebra per primera vegada en una ciutat del Mediterrani, l’organitzen els experts Andrea Gori, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB, i Covadonga Orejas, de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO-CSIC).
El 9ISDSC començarà el dilluns 2 de novembre, a les 9:00, amb una conferència de l’experta Asako K. Matsumoto, de l’Institut de Tecnologia de Chiba (Japó), sobre noves espècies de coralls de profunditat de l’oceà Índic i el pas de Timor. Amb un enfocament multidisciplinari i transversal, el 9ISDSC comptarà amb més de dos-cents cinquanta participants del món de la ciència —de diverses disciplines—, de l’art i de la ciutadania per donar visibilitat a aquests ecosistemes tan fràgils i desconeguts, i defensar la importància de la seva preservació. Es presentaran, així mateix, ponències sobre la diversitat i distribució dels coralls de profunditat, els factors ambientals que en determinen la distribució, la biologia i ecologia, i la conservació. A més, es mostraran els resultats més innovadors en la recerca dels coralls de profunditat de tot el planeta —des dels ecosistemes polars fins als tropicals—, amb un interès especial en l’estat ecològic d’aquests ecosistemes al Mediterrani.
«En pocs anys, s’ha passat de pensar que els coralls de profunditat constituïen reductes al Mediterrani a descobrir que són gairebé omnipresents. Es troben, per exemple, al llarg de la plataforma continental catalana i als canyons submarins de Blanes, la Fonera i el cap de Creus. Són punts calents de biodiversitat en el mar profund, i acullen moltes espècies que hi viuen associades», detalla el professor Andrea Gori, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.
«El banc de Cabliers, al mar d’Alboran —apunta Gori—, és l’únic ecosistema conegut fins ara de coralls de profunditat al Mediterrani que ha format un autèntic escull com els de l’oceà Atlàntic. Al congrés tindrem diverses comunicacions que presentaran aquest ecosistema singular i tan valuós per la seva estructura, per la diversitat d’espècies que acull i pel seu bon estat de conservació».
Tal com indica Covadonga Orejas (IEO-CSIC), «les recerques de les últimes dècades han millorat el coneixement sobre la distribució, la diversitat i l’estat de conservació d’aquestes comunitats». «A la Mediterrània, dominen en diversos enclavaments, com és el cas de les comunitats de coralls de profunditat de Santa Maria di Leuca, a Itàlia, o als canyons submarins del golf de Lleó».
«Tanmateix —alerta—, el Mediterrani és, sens dubte, una de les zones en què aquestes comunitats es troben més afectades. Des de fa dècades, científics i diverses entitats treballen davant la urgència i la importància de la seva protecció».
Recuperar colònies de coralls és qüestió de segles
La pesca, la contaminació i el canvi climàtic amenacen la supervivència d’aquests organismes de creixement extraordinàriament lent. Es consideren ecosistemes marins vulnerables (VME) de gran valor ecològic, però estan exposats a l’impacte de la pesca d’arrossegament en profunditat i de les activitats extractives de petroli i gas, i poden tardar dècades o segles a recuperar-se.
Limitar les activitats de pesca de fons en zones habitades per coralls de profunditat és decisiu per a la seva conservació. En el cas del Mediterrani, la pesca d’arrossegament està arrasant els boscos de corall bambú (Isidella elongata), que ofereixen refugi a espècies d’interès comercial com ara la gamba rosada (Aristeus antennatus).
«El corall bambú està en perill d’extinció al Mediterrani segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), i s’inclou en el Conveni de Barcelona, que és vinculant per als països firmants amb l’obligació d’establir mesures de protecció», detalla Covadonga Orejas. «Destruir l’hàbitat natural suposa destruir els recursos marins associats i no garantir la sostenibilitat de la seva explotació. Protegir aquests ecosistemes exigeix una visió a mitjà i llarg termini».
En paraules d’Andrea Gori, «els coralls són com l’equivalent als arbres dels ecosistemes terrestres: formen boscos que permeten la vida de moltes espècies associades». «Perdre els ecosistemes de coralls de profunditat al mar és com perdre els boscos amb totes les espècies que hi habiten. No es tracta només de perdre biodiversitat, sinó també totes les seves funcions ecosistèmiques».
En aquesta novena edició del Congrés Internacional de Coralls de Profunditat, els organitzadors han apostat per fer un pas més en la inclusió de la multidisciplinarietat i han incorporat al programa la secció Mixing Knowledge (‘mesclant sabers’). Les comunicacions orals d’aquesta secció pretenen inspirar els investigadors del mar profund amb les visions que oferiran professionals del món de l’art, l’arquitectura, la teoria dels mitjans i l’ecologia terrestre.
Quan els coralls inspiren el món de l’art
Els coralls d’aigües profundes, que són objecte d’estudi per a la ciència, també suposen, en el marc de l’9ISDSC, una font d’inspiració per a artistes.
La mostra d’art «BINOMIS», comissariada per l’artista plàstica Elena G. Cortés, l’artista audiovisual Tatiana Halbach i la investigadora Covadonga Orejas, es vertebra entorn dels coralls de profunditat i d’aquest món misteriós i encara desconegut que habiten. Mitjançant cartes, converses i trobades amb ecòlegs marins, artistes consagrats i emergents transformen descobriments i vivències científiques en obres plàstiques, visuals i sonores. «BINOMIS» convida a habitar aquest territori comú entre art i ciència; a conèixer, sentir i interpretar la nostra relació amb l’entorn marí i amb les altres formes de vida, i a reconèixer-nos, entre les seves llums i ombres, a les profunditats de l’oceà.
El 9ISDSC rep el suport dels fons Next Generation EU; el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic; el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats; el Pla de recuperació, transformació i resiliència (BIODIV); la Universitat de Barcelona; l’Ajuntament de Barcelona; Deep-Sea Biology Society; el Fons Mundial per a la Natura (WWF); l’Oficina d’Administració Oceànica i Atmosfèrica dels Estats Units (NOAA); OceanX; Springer; Schmidt Ocean Institute; Iqua Robotics; el Mercat Artesanal i Ecològic de Gijón; KONGSBERG; la Fundació Municipal de Cultura, Educació i Universitat Popular de l’Ajuntament de Gijón, i el Consell Internacional per a l’Exploració del Mar (ICES).