On són els grans animals marins del Mediterrani, com el rorqual comú, el catxalot o el dofí mular? Com canvia la seva distribució en qüestió de setmanes? Tot indica que aquestes espècies canvien d’àrees marines de manera notable en períodes de temps molt curts i en regions marines reduïdes. Algunes espècies, com el dofí llistat, mantenen una presència relativament estable en determinades zones, mentre que d’altres, com el rorqual comú, es desplacen i es concentren en àrees diferents entre una campanya d’observació i la següent.

Aquestes són algunes de les conclusions principals del projecte Synoptic Ferry Observation Network (SYNFONY), una iniciativa de monitoratge de la megafauna marina a la Mediterrània duta a terme amb el suport de línies de ferri i navilieres. En el marc del projecte, coordinen la ruta Barcelona-Tànger-Barcelona els professors Odei Garcia-Garin i Manel Gazo, de la Facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona. En el projecte també hi ha participat més de vint persones voluntàries, sobretot estudiants dels graus en Biologia, Ciències del Mar i Ciències Ambientals de la UB.

Un total de 707 observacions de megafauna marina

Entre juny i juliol, tres campanyes científiques van registrar 707 observacions de megafauna marina, principalment de les vuit espècies de cetacis habitualment presents al Mediterrani: el rorqual comú (Balaenoptera physalus), el catxalot (Physeter macrocephalus), el zífid de Cuvier (Ziphius cavirostris), el dofí comú (Delphinus delphis), el dofí mular (Tursiops truncatus), el dofí llistat (Stenella coeruleoalba), el cap d’olla gris (Grampus griseus) i el cap d’olla negre (Globicephala melas). També es van registrar dues espècies de tortugues marines: la tortuga babaua (Caretta caretta) i la tortuga verda (Chelonia mydas).

Les observacions es van dur a terme al llarg de dinou rutes navilieres fixes al Mediterrani occidental i l’Adriàtic, que han permès obtenir una fotografia àmplia i simultània de la distribució de la megafauna marina, especialment dels cetacis i les tortugues marines. Així, els ferris comercials es converteixen en autèntiques plataformes d’observació de la biodiversitat marina: aprofiten les rutes que recorren habitualment per obtenir dades sobre la presència i distribució de les espècies.

Una distribució que canvia en poques setmanes

Un dels exemples més clars és el del dofí llistat: «Durant la primera campanya es va observar amb més freqüència i en una àrea de distribució més extensa. A la tercera campanya, en canvi, les observacions es van concentrar molt més espacialment, sobretot en una de les rutes situades al corredor espanyol», detallen els experts Odei Garcia-Garin i Manel Gazo, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.

El rorqual comú va presentar un nombre d’albiraments relativament estable durant les tres campanyes. Tanmateix, la seva distribució al llarg de les diferents rutes va experimentar canvis considerables.

«Les tortugues marines també van mostrar una variabilitat important. La tortuga babaua va ser el tàxon observat amb més freqüència en el conjunt del seguiment. El nombre d’observacions, però, va disminuir de la primera campanya a les posteriors, alhora que es van detectar canvis en la seva distribució dins de la xarxa de rutes monitorades», apunten els experts.

SYNFONY es desenvolupa en el marc de la xarxa de seguiment Fixed Line Transect Mediterranean Monitoring Network (FLT Med Net), coordinada per l’Institut de Protecció i Recerca Mediambiental (ISPRA) italià, i de la qual l’IRBio-UB forma part des de fa gairebé deu anys. Aquesta iniciativa acumula més de dues dècades d’experiència en la col·laboració amb companyies navilieres.

Cap a una gestió més dinàmica del risc

El trànsit marítim és una de les pressions que poden coincidir espacialment i temporalment en la presència de cetacis i tortugues. Les dades obtingudes per SYNFONY poden contribuir a desenvolupar nous models dinàmics d’avaluació del risc, que integrin en un mateix marc la presència de les espècies, la intensitat del trànsit marítim i les condicions ambientals.

«L’objectiu és poder identificar amb més precisió quines àrees i quins períodes presenten un potencial augment del risc per a la megafauna marina i avançar cap a una millor comprensió i gestió de l’espai marí mediterrani», indiquen els experts.

«En aquest repte, cal donar les gràcies a totes les persones voluntàries que com a observadores a bord han fet possible aquestes campanyes, així com a les companyies navilieres i a totes les persones i institucions que han contribuït al desenvolupament del projecte. La seva participació i compromís és una peça fonamental per continuar ampliant el coneixement sobre la biodiversitat marina mediterrània i avançar en la seva conservació», conclouen Odei Garcia-Garin i Manel Gazo.