Un estudi de la Universitat de Barcelona ha identificat prop d’una vintena de gens que podrien contribuir que algunes persones siguin més susceptibles a la depressió, l’ansietat i trets com ara la irritabilitat o el neuroticisme. Aquests gens estarien regulats pel gen
RBFOX1, que actuaria com a peça central d’una xarxa genètica relacionada amb diversos processos clau del funcionament del cervell. Segons els investigadors, aquest encavalcament genètic entre diversos trastorns i trets podria ajudar a explicar per què sovint apareixen conjuntament en una mateixa persona.
«Aquests resultats aporten una visió nova dels mecanismes biològics compartits entre la depressió i diversos trastorns associats, i podrien contribuir en el futur al desenvolupament de biomarcadors i tractaments més personalitzats», expliquen els investigadors que han coordinat l’estudi, Bru Cormand i Noèlia Fernàndez Castillo, del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Biomedicina de la UB (IBUB), lʼInstitut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD) i l’Àrea de Malalties Rares del CIBER (CIBERER).
En el treball, publicat a la revista Progress in Neuro-Psychopharmacology and Biological Psychiatry, també hi han participat investigadors de la Universitat Goethe de Frankfurt (Alemanya).
Un «director d’orquestra» genètic
El paper del gen RBFOX1 com a regulador central d’una xarxa de gens implicaria que aquest gen no actuaria sol ni tindria un efecte únic, sinó que funcionaria «com una mena de director d’orquestra, que ajuda a coordinar quan i com s’activen o es processen molts altres gens implicats en el funcionament del cervell», expliquen els investigadors.
Aquesta troballa és especialment rellevant en trastorns psiquiàtrics complexos, perquè condicions com ara la depressió, l’ansietat o el neuroticisme no solen dependre d’un únic gen, sinó de petits efectes acumulats de centenars o milers de gens. «Si un regulador central com RBFOX1 està alterat, podria tenir un efecte en cadena sobre diversos processos alhora, com ara el desenvolupament neuronal, la comunicació entre neurones i la regulació de la neurotransmissió, i això explicaria per què aquests trastorns sovint apareixen junts», subratllen Cormand i Fernàndez.
Aquesta recerca integra informació procedent d’estudis d’associació a escala genòmica (GWAS, per les sigles en anglès), de predicció de l’expressió gènica al cervell, d’anàlisi de xarxes moleculars i d’estudi de malalties rares, per prioritzar gens que contribueixen a la depressió i, almenys, a un altre tret relacionat. «L’estudi de malalties rares aporta una perspectiva complementària, ja que permet identificar gens en què mutacions de gran efecte produeixen fenotips que inclouen depressió o ansietat. Això reforça la plausibilitat biològica dels gens identificats en els trastorns comuns i ajuda a prioritzar candidats rellevants», destaquen.
A partir d’aquesta anàlisi integral, s’han identificat dinou gens regulats per RBFOX1 que serien especialment rellevants per a la depressió i altres trets que apareixen amb freqüència en els pacients. D’aquest grup, els investigadors destaquen, a banda d’RBFOX1 com a node central, tres gens que també regulen l’expressió d’altres gens (SP4, TCF4 i PAX6), així com el gen CADM2. «A més d’estar associats a la depressió, aquests gens també s’han relacionat amb altres trastorns: RBFOX1 està associat a diversos trastorns psiquiàtrics; CADM2 està implicat en addiccions i altres trastorns psiquiàtrics; TCF4 s’ha relacionat amb l’esquizofrènia i l’insomni, i tant SP4 com PAX6 s’han trobat alterats en models de ratolí amb estrès», detallen Cormand i Fernàndez.
Impulsar tractaments personalitzats
Aquests resultats milloren la comprensió dels mecanismes biològics que intervenen en la depressió i els trastorns relacionats, i, en un futur, podrien contribuir a identificar biomarcadors de risc, millorar l’estratificació dels pacients i facilitar el desenvolupament de tractaments dirigits a vies moleculars específiques. En aquest sentit, els investigadors apunten que «intervenir sobre mecanismes compartits podria beneficiar simultàniament diversos trastorns que sovint apareixen junts en els pacients».
Malgrat la rellevància d’aquestes troballes, els investigadors assenyalen que caldrà validar-les en altres mostres i explorar les diferències entre homes i dones, atesa la prevalença de la depressió en elles. També proposen dur a terme experiments funcionals —estudis en laboratori amb què s’analitza com actua un gen concret i quins efectes té la seva alteració— sobre gens com ara CADM2, que permetrien esbrinar quins mecanismes moleculars intervenen en l’origen de la depressió i dels trastorns que hi estan associats.