La canya, una planta exòtica i invasora que abunda a les riberes de molts rius, basses i canals, pot afavorir el creixement de les poblacions de mosquit comú en absència de depredadors naturals. Quan la fullaraca d’aquesta planta s’acumula, canvien radicalment les propietats químiques de l’aigua i la composició de les comunitats biològiques en el medi, i això facilita el desenvolupament de les larves de mosquit en els ecosistemes d’aigua dolça.
La canya, una planta exòtica i invasora que abunda a les riberes de molts rius, basses i canals, pot afavorir el creixement de les poblacions de mosquit comú en absència de depredadors naturals. Quan la fullaraca d’aquesta planta s’acumula, canvien radicalment les propietats químiques de l’aigua i la composició de les comunitats biològiques en el medi, i això facilita el desenvolupament de les larves de mosquit en els ecosistemes d’aigua dolça.
Aquesta és una de les conclusions d’un estudi publicat a la revista NeoBiota i dirigit pel professor Alberto Maceda-Veiga, membre del Grup de Recerca FORESTREAM de la Facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.
En el treball, que té com a primer autor Oriol Cano Rocabayera, hi han col·laborat experts de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA-UAB), el Servei de Control de Mosquits (SCM) del Consell Comarcal del Baix Llobregat, la Universitat de Sevilla, l’Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC), la Universitat de Frankfurt (Alemanya), Universitat de Florida (Estats Units) i les universitats de Cardiff i Chester (Regne Unit).
Més mosquits si està present la canya invasora
Encara no es coneixen prou bé els impactes ecològics de les plantes invasores de ribera a escala d’ecosistema, més enllà de l’impacte en alguns grups d’organismes concrets o em les condicions ambientals. A més d’alterar la biodiversitat i la composició de l’entorn natural, la vegetació de ribera exòtica i invasora pot afectar el benestar humà.
A l’estudi, l’equip va fer servir uns aquaris experimentals (microcosmos) per analitzar l’impacte ecològic que tindria substituir el canyís autòcton (Phragmites australis) per la canya (Arundo donax), una espècie catalogada com a invasora i d’aspecte similar.
En presència d’A. donax, les larves de mosquit van sobreviure més i van créixer més i més ràpid. Darrere d’aquest increment hi ha el percentatge de fullaraca d’A. donax que va alterar la fisicoquímica de l’aigua i la composició de les poblacions d’organismes coneguts com microeucariotes —protozous, fongs i altres organismes microscòpics—, que són bàsics per al funcionament de l’ecosistema.
L’estudi posa de manifest un efecte ecològic dràstic, fins i tot amb concentracions baixes d’A. donax en comparació amb P. australis. «Aquest efecte el van catalitzar els canvis en la qualitat de l’aigua i en l’abundància de certs grups de microeucariotes, com els flagel·lats i les amebes, que formen part de les xarxes tròfiques microbianes de què s’alimenten les larves de mosquit comú Culex pipiens», detalla el professor Alberto Maceda-Veiga, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.
«Cal recordar —continua— que el mosquit comú pot ser vector de malalties de rellevància mèdica i veterinària. Identificar quines plantes afavoreixen la proliferació dels mosquits contribueix a conèixer les complexes relacions que estableixen les espècies a la natura i, de retruc, ajuda els serveis de control a predir on poden trobar més larves i aplicar mètodes de control, si escau, pel risc per a les persones».
Millorar la gestió ambiental a la llera dels rius
La canya, que resisteix les altes temperatures estivals, sol produir una gran biomassa i s’està utilitzant fins i tot per produir fonts alternatives d’energia. Curiosament, en estudis anteriors, l’equip havia descrit els potencials efectes positius de l’espècie, ja que proporciona refugi i protecció als peixos natius en rius amb una cobertura típicament pobra de vegetació de ribera alta (Science of The Total Environment, 2025).
Ara, els resultats del nou treball aporten una dimensió inesperada dels efectes ecològics d’aquesta planta invasora a les zones de ribera. «En els ecosistemes d’aigua dolça més alterats per la contaminació química, sovint hi manquen els depredadors aquàtics naturals de les larves, com els peixos i els odonats. Moltes larves impliquen molts mosquits adults, que poden arribar a causar molèsties als humans, i fins i tot problemes sanitaris».
Amb la perspectiva dels resultats nous, els autors suggereixen prioritzar l’eliminació inicial d’A. donax a les zones envaïdes i restaurar aquests llocs amb vegetació autòctona com ara P. australis, a més d’impulsar estudis futurs que determinin les preferències de cria dels mosquits en aquests hàbitats i les interaccions amb els seus depredadors naturals.
«Quan l’erradicació d’una espècie invasora no és factible, entrem en el camp de la mitigació per reduir-ne l’impacte. En el cas dels mosquits, no hem de caure en alarmismes. Primer, hem de pensar que a la natura els mosquits tenen molts depredadors, com a elements naturals de les xarxes tròfiques que són. Segon, tenim uns serveis de control de mosquits fantàstics, com el SCM del Baix Llobregat participant d’aquest estudi, que vetllen perquè els mosquits no esdevinguin un problema en zones amb gran afluència humana, com les ciutats i els aiguamolls d’entorns periurbans», conclou Maceda-Veiga.