Un equip internacional liderat per científics de la Universitat d’Alacant (UA) revela que augmentar la proporció de l’agricultura ecològica pot augmentar la productivitat i contribuir a mantenir sòls sans i biodiversos. L’estudi, publicat en la revista Nature Sustainability, conclou que els paisatges amb almenys el 50% d’agricultura ecològica maximitzen la producció agrícola, la biodiversitat del sòl i funcions ecosistèmiques claus com l’emmagatzematge de carboni, el cicle de nutrients i la regulació de l’aigua.
La investigació, desenvolupada en el marc del projecte europeu SOILGUARD (Horitzó 2020), analitza 179 camps de cultiu, principalment de cereals, en vuit països d’Europa, Àfrica, Àsia i Sud-amèrica, i abasta una àmplia diversitat de condicions climàtiques i nivells de degradació del sòl.
Encara que els autors de l’article han observat que la gestió ecològica pot reduir els rendiments pel que fa a la mitjana, els resultats mostren que no hi ha compromisos inevitables entre mantenir alts nivells de productivitat, biodiversitat i funcionament del sòl a escala de finca.
«Hi ha explotacions, tant en convencional com en ecològic, que simplement funcionen d’una manera excel·lent en els tres aspectes», explica Santiago Soliveres Codina, investigador del Departament d’Ecologia i de l’Institut Multidisciplinari per a l’Estudi del Mitjà ‘Ramón Margalef’ (IMEM) de la UA i coautor de l’article. «El pas següent és entendre què fan aquests agricultors per a mantenir bons rendiments mentre conserven sòls saludables. Potser optar per altres pràctiques regeneratives com reduir la freqüència de l’arada, l’ús d’esmenes orgàniques o una cobertura vegetal més permanent, o potser implementar l’ús de cultius i varietats ben adaptats a les condicions locals», destaca.
«Els resultats obtinguts demostren que superfícies diverses i funcionals no són incompatibles amb una alta productivitat agrícola», afig Laura García-Velázquez, autora principal del treball i també investigadora de l’IMEM de la Universitat d’Alacant. «Adoptar pràctiques ecològiques en almenys la meitat del paisatge agrícola podria ser clau per a garantir la sostenibilitat a llarg termini dels nostres sistemes alimentaris», adverteix.
Repte econòmic i ambiental
D’altra banda, l’estudi assenyala que la transició cap a l’agricultura ecològica ha de prioritzar-se en sòls moderadament o altament degradats, on els beneficis ambientals són majors i les pèrdues de rendiment menors.
«Aquests territoris solen produir menys aliments i, tant els agricultors com la societat, podrien enfrontar menys reptes econòmics i obtenir més beneficis ambientals en enfocar la conversió cap a pràctiques ecològiques en aquestes zones», insisteixen els investigadors. Referent a això, aquesta estratègia permetria maximitzar la salut del sòl i la seguretat alimentària, reduir alhora els possibles conflictes socioeconòmics associats al canvi de model agrícola.
Realitzat per 22 institucions de 9 països, el treball publicat en Nature Sustainability aporta evidència científica que reforça i amplia els objectius de l’estratègia «De la Granja a la Taula» de la Comissió Europea, que vol aconseguir un 25% d’agricultura ecològica l’any 2030. Segons els autors, «aquest objectiu pot fer curt i ha de ser més ambiciós per a garantir la sostenibilitat del sistema agroalimentari i complir les metes globals de biodiversitat».
A més, recorden des de la UA, els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) persegueixen reduir la contaminació de l’aigua i del sòl, com també l’ús de pesticides, en un 50% en els pròxims anys, «per la qual cosa cal apostar per les pràctiques ecològiques».