Fins al 50 % dels pacients afectats per trastorns mentals no responen als tractaments psiquiàtrics disponibles. Tot i l’escalada de les taxes d’ansietat i depressió en la població, en salut mental no hi ha hagut grans innovacions des que es van introduir els inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS), que són els antidepressius més receptats. Ara bé, se sap des de fa temps que els compostos psicodèlics —capaços d’alterar l’estat de la ment i crear al·lucinacions— també són molècules amb potencial terapèutic per tractar la depressió, l’ansietat, l’addicció i fins i tot algunes malalties neurodegeneratives.
Més enllà de l’estigma dels psicodèlics com a drogues al·lucinògenes i recreatives, la ketamina, la psilocibina, l’LSD i l’èxtasi són objecte d’estudi de la comunitat científica, que n’avalua el potencial per obrir vies innovadores en el tractament de diversos trastorns mentals. Però, quins són els reptes principals i les limitacions en l’ús terapèutic de les drogues psicodèliques? Quin és l’estat actual de la recerca preclínica i clínica?
Explorant noves molècules psicodèliques per guarir malalties
Abordar els avenços més destacats i els reptes de futur de la ciència psicodèlica, des de descobriments preclínics fins a aplicacions terapèutiques, és l’objectiu de la I Jornada d’Investigació Psicodèlica: del Laboratori a la Transformació Terapèutica. Tindrà lloc el divendres 24 d’octubre, a l’Aula Magna de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona, a partir de les 9:00.
La jornada —coordinada pels experts Raúl López Arnau, de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, i Elisabet Domínguez Clavé, de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau— vol ser un espai de trobada i d’intercanvi de coneixements sobre la recerca psicodèlica que es duu a terme actualment a Catalunya, així com un espai de debat sobre les principals oportunitats terapèutiques en aquest camp emergent de la farmacologia.
La presentació de la jornada serà a càrrec del degà de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, Jordi Camarasa, qui donarà pas a la ponència «Avenços en la recerca psicodèlica preclínica», de la doctoranda de la UB Clara Riera.
Del potencial terapèutic de les fenetilamines i els derivats de la dimetiltriptamina en la depressió en parlarà la professora Núria Nadal Gratacós, del Departament de Farmacologia, Toxicologia i Química Terapèutica. I, tot seguit, «5-MeO-DMT i teràpia assistida per psicodèlic en la depressió major resistent al tractament» serà la ponència que impartirà la investigadora Rosa M. Dueñas, del Parc Sanitari Sant Joan de Déu.
Després d’una petita pausa, Genís Oña, de l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD), pronunciarà la conferència titulada «Ibogaïna per al tractament de les drogodependències: dels mecanisme a l’eficàcia clínica». Finalment, Santiago Madero, de l’Hospital Clínic i l’IDIBAPS, parlarà de «Promeses i desafiaments de la psilocibina per al tractament de la depressió».
A les 12:30, experts en recerca preclínica i clínica intercanviaran informació en una taula rodona, i com a clausura de la jornada, a les 13:15, es presentarà la Iniciativa Ciutadana Europea PsychedeliCare, una proposta en curs per fomentar l’accés equitatiu, segur i lícit a teràpies innovadores assistides per substàncies psicodèliques en el marc europeu.
Una destacada trajectòria en la recerca sobre drogues psicoestimulants
Des de 1998, el Grup de Recerca en Neuropsicofarmacologia dels Derivats Amfetamínics i Altres Noves Substàncies Psicoactives de la UB centra la seva activitat investigadora en els aspectes conductuals, farmacològics i toxicològics dels derivats amfetamínics utilitzats com a drogues d’abús. Entre els representants més clàssics d’aquestes drogues, destaquen l’MDMA (èxtasi), l’amfetamina (speed) o la metamfetamina.
Sobre aquestes drogues psicoestimulants, el grup —encapçalat pels catedràtics Jordi Camarasa i Elena Escubedo— ha desplegat una alta productivitat científica amb estudis, articles científics i projectes de recerca. A més, van ser pioners a tot l’Estat en l’estudi, l’any 2010, de les catinones (mefedrona, metilona, MDPV o èxtasi).