La fibromiàlgia juvenil és un trastorn de dolor crònic que afecta principalment noies adolescents. Una recerca liderada per la Universitat de Barcelona mostra que la resiliència —la capacitat d’afrontar l’adversitat de manera adaptativa— no redueix els símptomes físics d’aquesta malaltia crònica, però sí que podria actuar com un factor protector a nivell emocional i cerebral. L’estudi, publicat a la revista
Pain, assenyala que les adolescents amb més resiliència presenten menys símptomes de depressió i ansietat, més autocompassió i també patrons de funcionament cerebral més similars als de les joves sanes. Les troballes, obtingudes mitjançant enquestes i tècniques de neuroimatge funcional, obren noves vies terapèutiques basades en l’entrenament d’habilitats psicològiques per millorar la qualitat de vida d’aquestes pacients.
El treball l’ha liderat la professora de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i investigadora de l’Institut de Neurociències de la UB (UBneuro) i de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) Marina López-Solà. I hi han participat els investigadors del seu equip Saül Pascual Diaz i Maria Suñol, primera autora de l’article. Així mateix, han col·laborat en la recerca experts del College of Medicine de la Universitat de Cincinnati, del Centre Mèdic de l’Hospital Infantil de Cincinnati i del Centre Mèdic de la Universitat de Chicago (Estats Units).
Estudi pioner amb adolescents
La recerca s’ha basat en l’estudi de la resiliència i de la funció cerebral de 41 noies amb fibromiàlgia juvenil i 40 noies sense dolor. «Fins ara, la major part de la recerca sobre resiliència en contextos de dolor crònic s’havia centrat en persones adultes i tendia a definir la resiliència com un tret estable o com l’absència de psicopatologia», expliquen Marina López-Solà i Maria Suñol. Segons les investigadores de la UB, aquesta visió passiva i binària (tenir símptomes enfront de no tenir-ne) és especialment problemàtica en persones amb fibromiàlgia, ja que impedeix estudiar com s’adapten als símptomes de dolor físic persistents. «A més, no permet identificar quines habilitats psicològiques promouen una millor adaptació i això dificulta el desenvolupament d’intervencions específiques per afavorir-les», afegeixen.
En aquest estudi, els investigadors han adoptat una definició funcional de resiliència, entesa com la presència de recursos psicològics que permeten a les adolescents adaptar-se malgrat el dolor crònic. «És una visió més activa de la resiliència en adolescents, com una capacitat entrenable i que podria protegir del patiment emocional associat al dolor crònic des de les primeres etapes de la malaltia. Aquesta elecció metodològica ens ha permès caracteritzar diferents perfils de resiliència dins la mostra i analitzar com aquests perfils es relacionen amb patrons específics de connectivitat cerebral», subratlla López-Solà.
Per mesurar la resiliència, els investigadors han partit d’enquestes sobre dues habilitats: la capacitat de reinterpretar situacions difícils de manera més positiva i la tendència a mantenir un propòsit i perseverar malgrat els obstacles.
Els resultats mostren que les adolescents amb fibromiàlgia juvenil i alta resiliència presenten menys símptomes emocionals, com ara depressió i ansietat, i un nivell més alt d’autocompassió —és a dir, es tracten i es parlen millor a si mateixes en moments difícils—, tot i experimentar un grau de dolor físic i altres símptomes físics similars als de les noies amb baixa resiliència. «Això suggereix que, en la fibromiàlgia juvenil, un perfil resilient podria no reduir els símptomes físics, però sí el patiment associat», apunten les investigadores.
Diferents patrons de connexió funcional
Per estudiar la funció cerebral, els investigadors han analitzat neuroimatges funcionals en repòs, una tècnica que permet observar com interactuen diverses àrees del cervell quan la persona no està fent res especial. Amb aquesta aproximació han detectat que el grup de pacients amb alta resiliència mostra una connectivitat funcional més elevada que les que tenen una resiliència baixa, especialment a la xarxa en mode per defecte (DMN, per l’anglès default mode network). Aquests circuits cerebrals estan implicats en el pensament autorreferencial i en la flexibilitat cognitiva. «Una connectivitat més elevada podria indicar una coordinació més gran entre regions cerebrals, fet que podria contribuir a una major flexibilitat cognitiva i, per tant, més capacitat per adaptar-se a situacions adverses», expliquen les investigadores.
A més, l’estudi també mostra que el patró de funcionament cerebral de les pacients més resilients és semblant al de les adolescents sense dolor, amb diferències limitades a una regió del cervell implicada en els aspectes més purament sensorials del dolor. En canvi, les pacients amb baixa resiliència presenten un patró més ampli de desconnexió cerebral, que afecta xarxes relacionades amb l’atenció, la percepció i el pensament sobre un mateix. «Aquestes troballes suggereixen que la resiliència podria actuar com un factor protector davant les alteracions cerebrals associades a la fibromiàlgia juvenil i també que els patrons de connectivitat funcional cerebral tenen el potencial d’utilitzar-se com a biomarcadors per identificar adolescents amb dolor crònic que presenten més vulnerabilitat», subratllen les investigadores.
Incrementar l’autocompassió i la flexibilitat
Tot i que es tracta d’un estudi observacional que no pot establir relacions causals, i per tant encara seran necessàries més recerques longitudinals i intervencions controlades per confirmar-ne la validesa, aquestes troballes tenen potencials implicacions biomèdiques. En primer lloc, en el disseny d’intervencions terapèutiques, ja que els resultats suggereixen que potenciar la resiliència podria tenir beneficis terapèutics en la fibromiàlgia juvenil. En concret, els investigadors assenyalen el reforç d’intervencions psicològiques que contribueixin «a incrementar l’autocompassió de les persones, o la capacitat per tractar-se a si mateixes amb cura i amabilitat en temps difícils».
«Aquestes habilitats es poden entrenar mitjançant teràpies de tercera generació, com la teràpia d’acceptació i compromís, la teràpia basada en la compassió o la mindfulness-based cognitive therapy, que posen l’accent en l’acceptació del malestar, el compromís amb valors i habilitats psicològiques personals i el desenvolupament d’una actitud flexible i compassiva cap a un mateix. Aquestes aproximacions tenen el potencial de reduir el patiment emocional associat al dolor crònic i contribuir a promoure un funcionament cerebral més adaptatiu i resilient», subratllen les investigadores.
A més, es tracta de teràpies que podrien constituir «el primer pas cap a estratègies de prevenció personalitzades que actuïn en fases primerenques del desenvolupament per evitar la cronificació del patiment emocional i les alteracions neurofuncionals associades al dolor crònic», afegeixen.
Aprofundir en els mecanismes cerebrals de la fibromiàlgia
El repte següent dels investigadors és aprofundir en la comprensió dels mecanismes cerebrals que expliquen per què algunes adolescents amb dolor crònic s’adapten millor emocionalment malgrat la presència de símptomes persistents. En aquest sentit, ja estan dissenyant un estudi amb una mostra més àmplia d’adolescents amb dolor musculoesquelètic per analitzar, en primer lloc, si els resultats observats en fibromiàlgia juvenil es repliquen en altres condicions de dolor crònic i, en segon lloc, si la connectivitat funcional en repòs pot predir trajectòries de resiliència o vulnerabilitat. «Identificar aquests perfils predictors podria permetre una estratificació precoç del risc i orientar la intervenció terapèutica», conclouen els investigadors.