Els ximpanzés són els únics simis que, a banda dels humans, s’han adaptat a viure en sabanes, a més de selves. Tanmateix, encara no es coneix prou bé com les dures condicions ecològiques de la sabana —en comparació amb les de la selva— afecten els aliments que els ximpanzés mengen i de quina manera ho fan. Ara, un estudi liderat per la Universitat de Barcelona i l’Institut Jane Goodall Espanya (IJGE) revela per primer cop les estratègies dels ximpanzés de la sabana per preparar eines i extreure les agressives formigues guerreres —la coneguda
marabunta— dels seus nius subterranis i menjar-se-les en aquests hàbitats secs i calorosos.
El treball, publicat a la revista Scientific Reports, el lideren Andreu Sánchez-Megías i R. Adriana Hernández-Aguilar, de la Facultat de Psicologia de la UB i de l’IJGE. L’equip inclou Laia Dotras i Jordi Galbany (UB i IJGE) i Adrián Arroyo, de la Facultat de Geografia i Història i l’Institut d’Arqueologia (IAUB) de la UB, a més d’experts de l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva (Alemanya) i de la Universitat de Copenhaguen (Dinamarca).
Fins ara, només s’havien descrit les estratègies alimentàries dels ximpanzés en hàbitats boscosos. El nou estudi, dut a terme a la sabana de Dindefelo (Senegal), revela que, per evitar les doloroses mossegades dels insectes, els ximpanzés fabriquen pals —amb l’escorça pelada o les puntes esfilagarsades— a partir de vuit espècies de plantes (principalment, lianes). Donat que els primats es fiquen les eines a la boca i tallen les puntes de les eines amb les dents, i que algunes de les espècies vegetals seleccionades tenen compostos químics amb un efecte calmant, els ximpanzés podrien estar seleccionant aquestes espècies de plantes per protegir-se de les doloroses picades de formiga. La recerca revela que aquesta estratègia és tot un desafiament en la conducta dels primats i implica un procés d’aprenentatge llarg i complex.
Un aliment nutritiu en un entorn dur
Les formigues guerreres són insectes amb un alt contingut en proteïna i minerals, que formen les colònies d’insectes més grans de la Terra. Per això, representen un aliment clau per als ximpanzés de diversos indrets de l’Àfrica. En aquest estudi, l’equip va analitzar 156 ocasions en què els ximpanzés menjaven formigues guerreres dels formiguers entre el 2018 i el 2022 a Dindefelo, un lloc de sabana al sud-est del Senegal.
Tot i que pot ser més difícil trobar formigues en un hàbitat de sabana que a la selva, en l’estudi no es va trobar «que aquests primats de la sabana tinguin cap estratègia per extreure-les diferent de les que s’han descrit per a altres ximpanzés en selves», detalla Andreu Sánchez-Megías, primer autor de l’article, investigador del Departament de Psicologia Social i Psicologia Quantitativa i doctorand de la Fundació La Caixa a la UB.
«En canvi, els nostres resultats suggereixen que els ximpanzés de diferents regions de l’Àfrica adapten les seves estratègies no segons el tipus d’hàbitat, sinó principalment en funció del grau d’agressivitat de les formigues», detalla l’expert.
Aquest estudi forma part d’un projecte que recentment va descobrir que els mateixos ximpanzés revisiten formiguers específics diverses vegades a l’any cercant aquests insectes, cosa que no s’havia reportat abans (Communications Biology, 2024).
Entendre l’evolució humana i protegir els primats amenaçats
Adriana Hernández-Aguilar, professora Serra Húnter a la UB, supervisora de l’estudi i codirectora de recerca de l’IJGE, emfatitza: «Estudiar els ximpanzés en hàbitats de sabana, com el lloc on hem fet l’estudi, té implicacions importants per entendre l’evolució humana, ja que les primeres espècies d’hominins que acabarien originant el nostre llinatge van evolucionar en hàbitats similars».
Els investigadors també alerten que els ximpanzés de l’Àfrica de l’Oest estan críticament amenaçats d’extinció. «Per tant, és crucial comprendre les estratègies que utilitzen per sobreviure en aquests hàbitats durs en els quals el menjar, l’aigua i el refugi poden ser escassos durant la llarga època seca», conclou l’equip.