Un equip científic ha descobert el primer dipòsit d’ambre del mesozoic amb insectes preservats de tota l’Amèrica del Sud a la província de Napo (Equador). La descoberta, publicada a la revista
Communications Earth & Environment, revela que fa 112 milions d’anys hi havia un bosc tropical humit amb falgueres, cicadals i plantes angiospermes, i descriu un escenari únic per conèixer la rica biodiversitat i els ecosistemes cretacis a l’hemisferi sud, poc estudiats fins ara en el registre de l’ambre fòssil.
«Aquest és el dipòsit d’ambre mesozoic més gran de l’Amèrica del Sud i un dels més rics de Gondwana amb bioinclusions. Forma part d’un dipòsit recentment descobert a la formació Hollín —uns nivells de roques sedimentàries detrítiques de la Conca d’Orient, a l’Equador—, està datat en el període Albià del cretaci inferior i presenta restes d’artròpodes terrestres ben preservats (insectes i restes de teranyina)», detalla el catedràtic Xavier Delclòs, de la Facultat de Ciències de la Terra i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio) i primer autor de l’article.
L’ambre prové d’un entorn fluvial-lacustre al jaciment de la pedrera Genoveva (a la regió de Tena, a la zona amazònica). Els arbres productors de resina probablement eren coníferes araucariàcies, segons les anàlisis geoquímiques i palinològiques. «Tot indica que l’antic ecosistema era boscós, humit i divers, i presenta l’associació més antiga de fulles d’angiospermes coneguda al nord-oest de Sud-amèrica», detalla Delclòs, membre del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà de la UB.
El treball perfila un nou marc de referència per conèixer els ecosistemes equatorials durant el cretaci i les relacions biogeogràfiques dels seus components quan els continents moderns van separar-se del supercontinent Gondwana.
També han participat en la recerca equips de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME-CSIC), l’Institut Smithsonià de Recerques Tropicals (Panamà), la Universitat de Rosario (Colòmbia), l’Escola Politècnica Nacional de Quito (Equador) i el Museu Senckenberg d’Història Natural (Frankfurt, Alemanya), entre altres institucions.
Un bosc dens i humit amb arbres productors de resina
En l’estudi s’han analitzat 60 mostres d’ambre que han permès identificar 21 bioinclusions, amb representants de cinc ordres d’insectes, incloent-hi dípters (mosques), coleòpters (escarabats) i himenòpters (formigues i vespes), juntament amb un fragment de teranyina. No s’han trobat restes vegetals dins de l’ambre, però s’ha identificat una àmplia varietat de fòssils de plantes a les mostres de roca, incloent-hi espores, pol·len i fulles.
L’equip ha analitzat mostres d’ambre i de la roca circumdant de la pedrera Genoveva a l’Equador i ha identificat dos tipus diferents d’ambre: un de format sota terra al voltant de les arrels de les plantes productores de resina (sense inclusions) i un altre que es va formar quan la resina va quedar exposada a l’aire (amb inclusions).
«Aquest ambre és químicament madur i està alterat per l’exposició al petroli, ja que la formació Hollín és una roca mare de petroli, i actualment s’explota comercialment», indica César Menor Salván, professor de la Universitat d’Alcalá de Henares.
Les característiques de les bioinclusions i els fòssils circumdants suggereixen que l’ambre es va formar en un entorn forestal dens i humit, dominat per arbres productors de resina.
«S’hi han trobat sobretot dípters quironòmids i ceratopogònids, així com col·lèmbols, coleòpters, himenòpters, tricòpters, hemípters i un fragment de teranyina. Els insectes apunten a la presència de cossos d’aigua dolça i a un bosc tropical humit en què destaca la presència de famílies rares, com ara les vespes †Stigmaphronidae», apunta Enrique Peñalver, investigador de l’IGME a València.
Carlos Jaramillo, de l’Institut Smithsonià, explica que «el pol·len i els macrofòssils identificats a les roques que contenien l’ambre revelen un bosc amb pteridòfits (falgueres i afins), coníferes araucariàcies i queirolepidiàcies, cicadals i angiospermes primerenques», i afegeix que «també s’han detectat fongs epifítics sobre les fulles fòssils i fongs resinícoles».
Aquestes característiques contrasten amb les condicions àrides observades en altres jaciments sud-americans de la mateixa edat, com ara la formació Crato, al marge oriental de Sud-amèrica. En aquest cas, no s’hi ha trobat cap evidència d’incendis, a diferència de molts jaciments d’ambre coetanis de l’hemisferi nord, probablement per l’elevada humitat ambiental.
Els experts subratllen que el descobriment d’aquest jaciment d’ambre és de gran rellevància científica per a futurs estudis d’aquest període. «Futures excavacions podrien ajudar a connectar la biodiversitat sud-americana amb altres regions de Gondwana, com ara l’Antàrtida, Austràlia i Sud-àfrica, on també s’ha trobat ambre cretaci», conclou Mónica Solórzano Kraemer, del Museu Senkenberg.