L’article, basat en l’estudi de models animals de laboratori, està encapçalat pel professor Albert Giralt, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i l’Institut de Neurociències (UBneuro) de la Universitat de Barcelona (UB). També hi participen equips del Centre per a la Producció i Validació de Teràpies Avançades (CREATIO) de la UB i la Universitat de Girona, així com la Universitat de Montpeller i l’empresa REGEnLIFE (França).

Llum de baixa intensitat per activar l’eix intestí-cervell

En la pràctica clínica, la fotobiomodulació aplica la llum de làsers o altres fonts de baixa intensitat per estimular l’activitat d’un òrgan amb una fisiologia alterada. Ara, el nou estudi utilitza, per primer cop en el camp de la depressió, la fotobiomodulació combinada per estimular diferents òrgans i, en concret, el cervell i l’intestí.

«Aquesta és una de les contribucions científiques més innovadores del nou treball: coestimular de manera coordinada el cervell i l’intestí alhora, és a dir, l’eix cervell-intestí. Avui dia l’àrea de recerca de l’eix intestí-cervell està generant un gran interès científic i és un camp molt prometedor per al possible tractament de malalties del sistema nerviós», detalla el professor Albert Giralt, membre també de l’IDIBAPS i el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED).

«La nova aproximació terapèutica se centra en aquest escenari ara redescobert, que és el de la intervenció i manipulació de l’eix intestí-cervell per abordar trastorns neurològics i psiquiàtrics», continua Giralt. «La fotobiomodulació és una tecnologia no invasiva, molt ben tolerada pels pacients i no té els efectes secundaris dels tractaments farmacològics. A més, aquest avenç també podria ser útil en el tractament de patologies sense cobertura mèdica clara o bé incompleta, com és el cas el subtipus de depressió resistent a tractaments», conclou l’expert.

Els dispositius per aplicar la fotobiomodulació, desenvolupats per l’empresa REGEnLIFE, s’han adaptat d’estudis previs relacionats amb malalts d’Alzheimer. Combinen múltiples fonts d’estimulació (làser, LED, etc.) associades a un anell magnètic per estabilitzar l’emissió de llum polsada —i no pas contínua— per evitar sobreescalfament dels teixits, i estan adaptats per a l’aplicació clínica en pacients.

Trastorns psiquiàtrics: més enllà de l’encèfal

Una altra fita científica del treball és constatar que els trastorns psiquiàtrics no tenen com a únic epicentre l’encèfal, «sinó que altres teixits i òrgans també fan un rol decisiu en la seva fisiopatologia. Si les noves teràpies tenen en consideració tots aquests factors, és molt probable que puguem obtenir resultats molt satisfactoris en el futur», apunta l’investigador.

Però, com actua la fotobiomodulació en l’eix cervell-intestí? Fins ara només es disposava d’estudis descriptius dels canvis induïts per la fotobiomodulació. Ara, el nou treball aprofundeix en els mecanismes moleculars i mostra com la fotobiomodulació és capaç de revertir els efectes cognitius de l’estrès crònic a través del restabliment de la via SIRT1, «relacionada amb senescència i la mort cel·lulars, la modulació de les neurones piramidals de l’hipocamp al cervell i la normalització de la diversitat en la microbiota intestinal», assegura la investigadora Anna Sancho-Balcells (UB-UBneuro-CIBERNED), primera autora de l’estudi.

«Per altres estudis —prossegueix l’experta— se sabia que la via de la sirtuïna SIRT1 està alterada en models preclínics d’estrès i depressió. Ara bé, encara era una incògnita descobrir quins són els mecanismes pels quals la fotobiomodulació exerceix efectes beneficiosos. En el nostre estudi, constatem que la via de SIRT1 és la ruta fisiològica més alterada en determinades regions del cervell en condicions d’estrès crònic, i la fotobiomodulació té la capacitat de restablir-la».

En el sistema digestiu, la fotobiomodulació activaria canvis en la microbiota intestinal, uns efectes que són més visibles quan es tracta d’una doble estimulació cervell-intestí en comparació amb el tractament de l’intestí sol. Tal com explica el professor Xavier Xifró, del grup de recerca TargetsLab de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona, «els mecanismes cel·lulars associats semblen estar lligats a la millora dels processos neuroinflamatoris. Així doncs, els canvis observats en la microbiota s’associen fortament amb alguns canvis en la neuroinflamació (per exemple, la microgliosi i l’astrogliosi, que cursen a través de la inflamació de cèl·lules específiques del sistema nerviós)».

Fotobiomodulació combinada en pacients amb depressió

La fotobiomodulació es perfilaria com un potencial tractament coadjuvant per administrar de manera coordinada amb la teràpia farmacològica en casos de trastorns per depressió greus. En futures línies de recerca, l’equip vol impulsar el disseny d’assajos clínics per comprovar l’eficàcia de la fotobiomodulació combinada en pacients amb depressió.

«És probable que la fotobiomodulació sigui especialment adient en formes específiques de depressió, com per exemple la depressió resistent al tractament. També volem explorar la relació amb els processos de neuroinflamació: aquest és un dels paràmetres millor rescatats després de la fotobiomodulació, i la depressió resistent al tractament està molt associada a la neuroinflamació», conclou l’equip investigador.