Aquesta recerca l’han liderat Iker Loidi i Jordi Galbany, del Departament de Psicologia Clínica i Psicobiologia de la Facultat de Psicologia, i investigadors de l’Institut de Neurociències de la UB (UBneuro). També hi han participat investigadors del Zoo de Barcelona, així com del Research Institute for Farm Animal Biology (FBN), la Universitat de Leipzig i l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva, a Alemanya.

L’estudi també qüestiona la idea que les habilitats cognitives complexes siguin exclusives dels humans i d’altres primats, i reforça la hipòtesi que algunes capacitats sofisticades podrien haver evolucionat de forma convergent en diferents llinatges animals.

Una prova amb pastanagues per avaluar les habilitats numèriques de les girafes

Les girafes pertanyen als ungulats —un grup de mamífers caracteritzat per la presència de peülles que inclou espècies com hipopòtams, camells o cérvols— i han demostrat bones habilitats en tasques de tipus numèric, com ara discriminar entre diverses quantitats —distingir on n’hi ha més i on n’hi ha menys— o fer càlculs estadístics simples per determinar quina de dues opcions els ofereix el seu aliment preferit amb més freqüència.

En el marc de l’estudi, l’equip ha dissenyat una prova amb quatre exemplars del Zoo de Barcelona per observar si eren capaços de triar el contenidor amb més aliment entre dues opcions, una de les quals havia canviat durant el procés. «El canvi podia consistir a afegir menjar, com en una suma; treure’n, com en una resta, o fer operacions seqüencials, retirant menjar d’una opció i afegint-la a l’altra», explica Loidi.

A cada animal se li mostraven dues quantitats diferents de pastanaga en dos contenidors grocs que, després d’uns segons, es tancaven. Després se’ls mostrava un recipient verd amb menjar, aliment que s’afegia a un dels contenidors grocs. Un cop fet aquest pas, les girafes podien triar quin contenidor preferien, sense haver vist en cap moment quin era el resultat final de la suma. En el cas de la resta, el recipient verd estava inicialment buit i servia per recollir els elements retirats dels recipients grocs.

El factor clau és que les quantitats deixaven de ser visibles per a l’animal després de la presentació inicial. «Si aquesta informació fos accessible a les girafes, no podríem concloure que fan operacions mentals, ja que podrien basar l’elecció únicament en la informació perceptiva disponible després de la manipulació», aclareix l’expert.

Finalment, dues de les quatre girafes participants van resoldre les proves de suma de quantitats, la qual cosa indica que aquests animals «poden recordar quantitats observades, actualitzar mentalment aquesta informació després dels canvis produïts i prendre decisions òptimes en funció d’això».

No obstant això, cap de les girafes no va aconseguir resoldre les proves de resta ni les operacions seqüencials. «Aquests resultats coincideixen amb el que veiem en humans: hi ha diferències individuals en la resolució de problemes numèrics i, en general, restar resulta més difícil que sumar. A més, la resta activa àrees del cervell especialitzades en un processament complex i controlat que la suma no estimula», assenyala Loidi.

Una mirada més àmplia a l’evolució de la cognició animal

Les exigents condicions socioecològiques a les quals s’enfronten les girafes podrien explicar el desenvolupament destacat de les seves habilitats numèriques. Viuen en comunitats que es divideixen en grups més petits i es reagrupen segons les condicions ambientals, i els seus principals recursos alimentaris —sobretot acàcies— es troben disperses a la sabana, «cosa que podria afavorir la necessitat d’estimar on, quan i en quina quantitat estan disponibles aquests recursos per optimitzar les decisions de farratge», destaca Loidi.

«Aquestes troballes contribueixen a qüestionar una visió excessivament antropocèntrica de la cognició i ressalten la importància d’estudiar una diversitat més gran de grups i espècies per comprendre l’evolució de la ment animal», conclou l’investigador.