Un estudi liderat per investigadors de l’Institut Smithsonià dels Estats Units i de la UB revela que reduir els residus de plàstics d’un sol ús és essencial per protegir els ecosistemes costaners. La brossa flotant també ha envaït la badia de Chesapeake, l’estuari més gran dels Estats Units i un dels més importants del planeta. Envasos d’aliments i de begudes d’almenys 52 empreses diferents —especialment residus de plàstics d’un sol ús amb una vida útil inferior a un any— són cada cop més abundants a les seves maresmes, les quals ocupen més de 1.200 km
2 de superfície, distribuïts al llarg dels 18.800 km de línia de costa que té l’estuari. Bona part de les deixalles flotants trobades provenen d’àrees urbanes i d’accions descurades vinculades a pautes de consum corrents. De fet, també hi ha escombraries que s’han llençat directament en parcs i zones recreatives, o des d’embarcacions.
Aquestes són algunes de les conclusions d’un article publicat a la revista Marine Pollution Bulletin sobre l’estuari de Chesapeake. El treball conté una de les poques anàlisis detallades sobre la contaminació per macrodeixalles (és a dir, deixalles de més de 2,5 cm) en maresmes a escala regional a tot el món. El caràcter prevalent dels residus plàstics no és exclusiu dels ambients d’estuari: els plàstics també són el residu predominant en manglars, platges, dunes i altres ecosistemes costaners en diversos països. Per tant, la reducció dels residus de plàstics d’un sol ús és una mesura clau per protegir els ecosistemes costaners.
L’autor principal és Ostin Garcés-Ordóñez, investigador postdoctoral dels programes Vida en un Planeta Sostenible (LSP) i MarineGEO de l’Institut Smithsonià (Estats Units), i membre del Grup de Recerca Consolidat en Geociències Marines (Gmar) de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona. Entre els coautors hi ha el catedràtic Miquel Canals, director de la Càtedra UB d’Economia Blava Sostenible i membre fundador de Gmar; Martin Thiel, André Rovai i Genevieve Noyce, investigadors del Centre Smithsonià de Recerca Ambiental (SERC), i Rachel Collin, investigadora de l’Institut Smithsonià de Recerques Tropicals (STRI, Panamà).
On s’acumulen els plàstics flotants?
L’estudi se centra en els sectors de les maresmes on arriben les marees més altes i es dipositen els arribatges, és a dir, on s’acumulen restes vegetals com ara troncs, branques, fulles o arrels, entre d’altres, transportats pel flux de la marea. Els arribatges proporcionen aliment, energia i refugi a diverses formes de vida marina, tot i que avui dia inclouen quantitats considerables d’escombraries, sobretot plàstics flotants.
Una de les troballes més rellevants de l’estudi ha estat el descobriment de zones d’acumulació preferent de residus plàstics flotants a les maresmes de la badia de Chesapeake.
«Gran part dels residus procedents de les àrees urbanes no assoleixen l’oceà, sinó que queden retinguts dins de la badia per efecte de la circulació d’estuari. En aquestes maresmes la vegetació és molt densa i està dominada per plantes d’una mida notable, com ara canyissars del gènere Phragmites, la qual cosa facilita que les escombraries transportades per les marees quedin atrapades als arribatges», detalla Ostin Garcés-Ordóñez, que va finalitzar la tesi doctoral a la UB ara fa uns mesos.
«Els residus es concentren a les maresmes, especialment en indrets protegits dels corrents i l’onatge més intensos», apunta Garcés-Ordóñez. «Això afavoreix que els plàstics romanguin en els mateixos llocs durant molt de temps, i allà es van fragmentant en trossos més petits, incloent-hi microplàstics, que acaben quedant enterrats al sòl de la maresma. Per tant, les zones d’acumulació preferent, en forma de franja paral·lela a la línia de la costa, no es comporten únicament com llocs d’acumulació temporal d’escombraries, sinó que són també reservoris a llarg termini de contaminació per brossa».
Alerta per l’impacte dels plàstics d’un sol ús
A la conca hidrogràfica de l’estuari de Chesapeake, amb una extensió d’aproximadament 166.000 km2, hi viuen més de divuit milions de persones, tant en àrees urbanitzades i densament poblades com en d’altres d’eminentment rurals. Aquesta circumstància ha permès examinar l’impacte de diversos tipus d’activitats humanes, amb intensitats diferents, sobre la quantitat i els tipus d’escombraries que arriben a les maresmes.
«Les zones amb més acumulació d’escombraries a la badia de Chesapeake són les més properes als grans nuclis urbans regionals, les quals, a més, presenten una vegetació densa», explica Miquel Canals, catedràtic del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà de la UB. «Les concentracions més grans d’escombraries, sobretot plàstics flotants, s’han trobat a l’estuari intern, especialment en llocs subjectes a la influència de grans àrees metropolitanes com la de Baltimore, en què viuen 2,86 milions de persones».
«La distància respecte als nuclis de població és el factor que explica millor la quantitat d’escombraries trobades en els diferents punts de mostreig: com més a prop de les ciutats és la maresma, més escombraries s’hi acumulen», apunta Canals.
L’estudi també identifica un patró geogràfic molt clar en l’acumulació de residus plàstics. «A l’estuari intern, és a dir, a la part nord de l’estuari, la majoria de residus són d’origen fluvial, transportats pels rius que desemboquen en aquest punt. En canvi, a l’estuari extern, al sud i connectat directament amb l’oceà Atlàntic, la proporció d’escombraries associades a activitats marítimes és comparativament més gran», comenta Martin Thiel, director executiu del programa MarineGEO del SERC i també professor de la Universitat Catòlica del Nord, a Xile.
«No obstant això, en general, més del 50 % de les escombraries observades als arribatges de les maresmes de l’estuari de Chesapeake provenen d’activitats humanes a terra», afegeix Thiel. «La principal font identificada han estat les males pràctiques de gestió dels residus, incloent-hi el rebuig de plàstics d’un sol ús relacionats amb actes de consum fora de la llar».
Chesapeake, un laboratori natural
L’estuari de Chesapeake és un laboratori natural excepcional a gran escala per esbrinar l’origen de la brossa i comprendre per què determinats tipus de residus s’acumulen més en uns llocs que en d’altres. Actualment s’estan duent a terme estudis complementaris per entendre millor la coacumulació de brossa i restes orgàniques, principalment d’origen vegetal, així com els seus possibles impactes en els serveis ecosistèmics de les maresmes.
A la part septentrional interna de l’estuari, propera a nuclis urbans i amb altes proporcions d’escombraries als arribatges, caldrà prioritzar accions de gestió ambiental, monitoratge i captura primerenca de residus flotants abans no s’acumulin a les maresmes. A més, caldrà impulsar noves recerques per comprendre millor fins a quin punt i de quina manera l’acumulació i fragmentació d’objectes de plàstic als arribatges afecta la salut i els serveis ambientals que proporcionen les maresmes.
Els resultats aporten informació clara sobre possibles accions per fer front a la problemàtica observada. «Tots els sectors de la societat poden contribuir a reduir la contaminació per residus plàstics: els consumidors han de dipositar els residus en llocs preparats en el marc de les cadenes de recollida i tractament de deixalles, les empreses han de desenvolupar envasos més sostenibles i reutilitzables, i els legisladors han de donar suport a aquests processos amb regulacions i mecanismes de supervisió més efectius», indica l’equip.
«Les institucions educatives, les organitzacions ambientals i la societat en conjunt han de persistir per tal d’assolir una consciència ambiental més gran i uns hàbits de consum més responsables. El Tractat Mundial sobre la Contaminació per Plàstics de les Nacions Unides, en fase de negociació, és una gran oportunitat potencial per avançar cap a solucions reals davant d’un problema global en gran mesura evitable», conclouen els investigadors.