Els índexs actuals per conèixer l’estat i la qualitat biològica dels rius estan dissenyats per estudiar els rius permanents, de manera que no funcionen quan s’utilitzen en rius temporals. Això es deu al fet que la manca de flux constant d’aigua a la llera dels rius afecta la connectivitat i la dispersió dels organismes, i per tant redueix la diversitat d’espècies per causes naturals i no per motius antròpics.
Ara, un estudi liderat per les investigadores Zeynep Ersoy i Núria Bonada, del Grup de Recerca Freshwater Ecology, Hydrology and Management (FEHM-Lab) de la Facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio-UB) de la Universitat de Barcelona, obre un escenari nou per transformar la manera com s’avalua la qualitat ecològica dels rius temporals, uns ecosistemes cada vegada més freqüents a tot el continent europeu. Els primers coautors de l’article són Zeynep Ersoy, investigadora de l'Institut de Recerca en Canvi Global de la Universitat Rey Juan Carlos (IICG-URJC), i David Cunillera Montcusí, del Centre de Recerca Ecològica de Budapest (Hongria).
L’estudi, publicat a la revista Journal of Applied Ecology, analitza com la pèrdua de connectivitat causada per l’assecament dels rius temporals altera la funcionalitat dels índexs biològics que es fan servir per gestionar els ecosistemes fluvials. Tal com alerta el nou treball, això pot reduir dràsticament la capacitat d’aquests indicadors per detectar impactes relacionats amb les activitats humanes.
Un model de metacomunitats per entendre què passa quan el riu s’asseca
En el marc de l’estudi, l’equip ha simulat milers de metacomunitats —un conjunt de comunitats connectades entre si— que han estat sotmeses a diferents condicions de sequera i d’impacte humà. Aquest enfocament permet integrar processos locals, com la pèrdua d’hàbitat, i processos regionals, com la connectivitat i dispersió dels macroinvertebrats, dos factors clau en els rius que alternen cicles amb períodes secs i humits.
«Els resultats mostren que una baixa connectivitat espaciotemporal genera una disminució de la riquesa i dels valors dels índexs biològics. A mesura que augmenta la temporalitat, l’eficàcia de l’índex disminueix exponencialment. Per exemple, si la meitat de la xarxa fluvial s’asseca, la viabilitat dels índexs cau un 60 %», detalla la professora Núria Bonada, cap del Grup de Recerca FEHM-Lab i membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.
Implicacions en la gestió del monitoratge ecològic i el seu futur
Els resultats mostren que els índexs biològics actuals fallen en rius temporals, «ja que la pèrdua d’espècies no sempre es deu a impactes humans, sinó a la fragmentació hidrològica», explica l’experta Zeynep Ersoy.
L’estudi també aplica el model a sis conques europees, i demostra que la sequera per si sola ja pot reduir dràsticament la capacitat dels índexs per detectar impactes.
«El nou treball representa un primer pas cap al desenvolupament d’eines digitals que incorporin la temporalitat de les xarxes fluvials; podran servir per donar suport als gestors per, en un context de canvi global, fer un biomonitoratge adequat d’aquests ecosistemes», conclouen les investigadores.
La recerca s’ha dut a terme en el marc del projecte DRY-Guadalmed, finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats a través de l’Agència Estatal de Recerca, i liderat per les investigadores Núria Cid (IRTA-La Ràpita) i Núria Bonada (UB-IRBio), per tal de dissenyar eines avançades que permetin avaluar l’estat ecològic dels rius temporals mediterranis durant la fase seca.