La xarxa actual d’àrees marines protegides és insuficient per garantir la protecció de les aus marines en aigües espanyoles. El mascarell atlàntic, la baldriga cendrosa de l’Atlàntic i el petrell de Bulwer són les aus marines amb més risc de coincidir amb les àrees identificades per instal·lar infraestructures eòliques marines al país. Les baldrigues cendroses, tant la balear com la mediterrània, són les que presenten un risc més alt de captura accidental. Les espècies més exposades a patir incidents amb instal·lacions d’aqüicultura són les gavines, els estèrnids i l’ocell de tempesta europeu, especialment a les costes de Pontevedra, el delta de l’Ebre, Múrcia i Alacant.
Aquestes són algunes de les conclusions el projecte AMPLIAMAR, dirigit per Jacob González-Solís, catedràtic de la Facultat de Biologia i membre de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB, i coordinat per l’investigador Diego Vicente (UB-IRBio). Està finançat per la Fundació Biodiversitat, del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, a través del Programa Pleamar, cofinançat pel Fons Europeu Marítim, de Pesca i d’Aqüicultura (FEMPA).
Tecnologia GPS per estudiar espècies vulnerables i poc conegudes
Les pesqueries, l’aqüicultura, els projectes eòlics, l’extracció de minerals i hidrocarburs i el trànsit marítim són algunes de les activitats humanes amb més impacte actual o potencial en les aus marines. AMPLIAMAR té per objectiu formular una proposta d’ampliació de la Xarxa d’Àrees Marines Protegides d’Espanya (RAMPE, per les sigles en castellà) a través de la identificació de les àrees clau per a la biodiversitat (KBA, per les sigles en anglès) de les aus marines.
«Les KBA proporcionen un marc vital per orientar les accions de conservació i la planificació espacial; es basen en criteris quantitatius i són decisives per mitigar les pressions antropogèniques sobre el medi natural i preservar la biodiversitat global», detalla Jacob González-Solís, cap del Seabird Ecology Lab de la UB i distingit pel programa ICREA Acadèmia 2023.
La recerca, basada en el seguiment remot de milers de viatges de les aus marines amb telemetria GPS (tracking, en anglès), ha revelat dades ecològiques i poblacionals d’espècies molt sensibles i fins ara pràcticament desconegudes, com ara les àrees d’alimentació de la baldriga pufí (Puffinus puffinus) i el petrell de Madeira (Hydrobates castro) a les Canàries, o les del corb marí emplomallat (Gulosus aristotelis desmarestii) a Galícia.
«L’anàlisi de les trajectòries GPS és una tècnica que ha revolucionat l’estudi de les aus marines; ens ajuda a conèixer on s’alimenten o per on migren, i fins i tot què estan fent en cada moment». El projecte confirma la validesa del seguiment amb GPS en estudis per a la delimitació de les KBA i la planificació espacial marina, «però, tot i això, encara queda molta feina per fer», detalla Diego Vicente, coordinador del projecte i membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals.
El projecte, que ha requerit un esforç titànic de seguiment d’aus marines amb GPS de 25 equips de recerca de nou països, integra un gran volum de dades espacials i temporals. L’objectiu és analitzar el solapament de 23 espècies d’aus marines —poblacions residents, transfrontereres i migratòries— amb les activitats humanes en el sector marí (aqüicultura, pesca, energia eòlica, etc.).
Mapa RAMPE: quines són les aus marines més desprotegides?
Les conclusions indiquen que la RAMPE cobreix bé algunes zones costaneres amb una alta concentració d’aus marines, però que té una pitjor cobertura en zones pelàgiques o oceàniques, especialment a l’àrea de les illes Canàries.
Tot i que la RAMPE cobreix gran part de les àrees amb una gran concentració d’aus marines, «encara hi ha molts punts calents (hot spots, en anglès) que no estan dins de cap figura de protecció», apunta González-Solís. «En concret —continua—, la RAMPE actual només cobreix el 18 % de les KBA identificades, tot i que inclou bona part de les zones d’alta concentració d’aus marines».
Les àrees delimitades per la RAMPE actual engloben les zones més importants per a espècies com el corb marí emplomallat (Gulosus aristotelis desmarestii), el gavià de potes grogues (Larus michahellis), la gavina corsa (Larus audouinii), la baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan), la baldriga balear (P. mauretanicus) i la baldriga cendrosa mediterrània (Calonectris diomedea). Però en queden fora espècies com ara el petrell de Bulwer (Bulweria bulwerii), l’ocell de tempesta europeu (Hydrobates pelagicus), la baldriga macaronèsica (Puffinus baroli) i el petrell de les Desertas (Pterodroma deserta).
En el projecte també hi han participat Santi Guallar, Sara Saldanha, Nacho Pérez, Adrián Pina, Raül Ramos, Guillem Izquierdo, Beñat García, Núria Patiño, Celine van Weelden, Álvaro Barros, Paula Domínguez i Ángel Sallent. També hi han col·laborat les confraries de pescadors de Ciutadella i de San Pedro del Pinatar, la Federació Andalusa de Confraries de Pescadors (FACOPE) i la Federació Provincial de Confraries de Pescadors d’Alacant, i ha comptat amb l’autorització i el suport de diverses administracions locals i nacionals.
Més informació