Un equip internacional encapçalat per Covadonga Orejas, investigadora del Centre Oceanogràfic de Gijón de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO-CSIC); Veerle Huvenne, investigadora del Centre Nacional d’Oceanografia (NOC) del Regne Unit, i Jacob González-Solís, catedràtic de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, ha publicat a la revista Progress in Oceanography el primer estudi integrat sobre les muntanyes submarines de l’arxipèlag de Cap Verd, la seva biodiversitat, la seva funcionalitat ecològica i la seva rellevància socioeconòmica.

Aquestes formacions volcàniques —almenys catorze grans muntanyes i nombroses elevacions menors— actuen com a veritables oasis de vida a l’oceà profund, ja que concentren nutrients i modifiquen la circulació dels corrents submarins. Aquesta dinàmica afavoreix una biodiversitat excepcional que inclou des de microorganismes fins a comunitats de coralls i esponges d’aigües profundes, així com taurons, tortugues, aus marines i cetacis. La seva ubicació, entre les aigües temperades de l’Atlàntic nord i les tropicals del sud, en potencia encara més la productivitat i la connectivitat ecològica.
«Les muntanyes submarines de Cap Verd són refugis essencials per a moltes espècies, i aquest estudi posa en relleu la importància d’un enfocament multidisciplinari que integri geologia, oceanografia, biologia i aspectes socioeconòmics», explica Covadonga Orejas.

«Comprendre el funcionament de les muntanyes submarines és clau per planificar-ne la protecció i garantir l’ús sostenible dels seus recursos marins», afegeix Veerle Huvenne.

«Des de la perspectiva d’una organització de la societat civil, el coneixement sobre l’ecologia de les muntanyes submarines és igualment crucial per millorar la gestió espacial marina i promoure la conservació dels recursos naturals de Cap Verd», assenyala Herculano A. Dinis, director executiu de l’Associació Projecto Vitó, al país africà. «Aquests ecosistemes profunds actuen com a veritables punts calents de biodiversitat i proporcionen informació estratègica per orientar les polítiques públiques i la planificació de l’espai marí. En un país com Cap Verd, en què les àrees marines protegides es concentren exclusivament en zones costaneres, l’estudi de les muntanyes submarines obre la porta a estratègies de conservació més integrades i holístiques, que incloguin també les aigües oceàniques», assegura.

L’article analitza no només la riquesa biològica d’aquests ecosistemes, sinó també els usos humans associats, especialment la pesca artesanal i industrial, així com els riscos emergents vinculats al trànsit marítim i a la potencial expansió de la mineria en aigües profundes.

«Aquestes muntanyes són fonamentals per a la salut i el benestar dels oceans i de la societat capverdiana. La seva importància cultural i econòmica es reflecteix en el fort suport comunitari a la seva conservació, cosa que subratlla la necessitat que el Govern de Cap Verd avanci cap al desenvolupament d’una economia blava sostenible», indica Gillian Ainsworth, investigadora postdoctoral de l’EqualSea-CRETUS Lab de la Universitat de Santiago de Compostel·la.

Les muntanyes submarines de Cap Verd són enclavaments d’un enorme valor ecològic i estratègic per a la conservació marina. En aquest context, l’estudi emfatitza la importància d’incorporar-les en la planificació espacial marina del país i en la seva xarxa d’àrees marines protegides. Diverses recerques han demostrat que moltes de les muntanyes submarines de Cap Verd compleixen els criteris internacionals per ser reconegudes com a ecosistemes marins vulnerables (VME) i àrees d’importància ecològica o biològica (EBSA), pel seu paper clau en la productivitat, connectivitat ecològica i manteniment de la biodiversitat oceànica.

«Com a estat signant del compromís 30×30 per a la biodiversitat i del Tractat BBNJ, més conegut com a Tractat d’Alta Mar, Cap Verd té l’oportunitat de situar aquestes muntanyes submarines com a àrees prioritàries de conservació i gestió sostenible. Això reforçaria el seu lideratge regional en la protecció del medi marí i contribuiria a assolir els objectius internacionals per a la conservació de la biodiversitat i el desenvolupament sostenible», assenyala Jacob González-Solís, l’altre autor sènior de la publicació i membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.

En l’estudi hi han participat més de quaranta investigadors de vint institucions d’Europa, Àfrica i Amèrica, i ha rebut finançament de nombroses agències. L’IEO-CSIC, coordinador del treball, ha rebut suport econòmic, principalment, del projecte europeu iAtlantic, finalitzat l’any 2024. Bona part dels autors del treball de revisió han obtingut finançament del projecte europeu REDUCE, que es troba en el seu segon any. L’institut d’estudis avançats Hanse-Wissenschaftskolleg ha contribuït també a aquest treball, gràcies al grup d’estudi liderat per Covadonga Orejas i Veerle Huvenne.